Contingut: Breu introducció al sistema nerviós autònom. Els nervis cranials. Què és, importància i funció del nervi vague. Com autoavaluar-lo i activar-lo. La base de la teoria polivagal de S.Porges. Proposta del terapeuta Stanley Rosenberg del exercici activador del NV. Controvèrsia de la teoria polivagal.
UNA INTRODUCCIÓ AL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM (SNA):
El SNA és el que regula tots els processos automàtics del cos, controlant la majoria de les funcions viscerals, com ara la regulació de la pressió arterial, el batec del cor, el moviment respiratori, la digestió, la bufeta de l’orina, estimulant contraccions musculars intestinals i secrecions glandulars… comparteix estructures amb el sistema nerviós central i el perifèric.
El SNA té dues branques: El Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) en què la substància transmissora majoritària és la noradrenalina i el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP) en què la substància és acetilcolina.
El SNS és estimulador de l’activitat dels òrgans i teixits diana. És el responsable de posar el cos en alerta quan creu que hi ha un perill, real o imaginari, l’estat d’ estrès per fer front a l’agent causal lluitant o fugint.
El SNP és el que activa una resposta de relaxació del cos, ha passat l’ estrès i el cos és pot dedicar a fer les seves tasques digestives, normalitzar el cor, la respiració… El Nervi Vague està implicat en el SNP.
Hi ha 31 parells de nervis espinals que baixen per la medul·la espinal, les fibres nervioses es van ramificant sortint de les vertebres, innervant els òrgans i parts dels cos com ara els músculs, articulacions, pell… bidireccionalment , donant informació al cervell del què succeeix i aplicant les ordres del cervell a les parts.
A més a més d’aquests nervis, a la part baixa del crani on es troba el tronc de l’encèfal i el bulb raquidi, neixen 12 parells de nervis cranials (NC), que bàsicament controlen els músculs del cap i coll, excepte el nervi vague que innerva moltes vísceres:
El NC I Olfactori; NC II Òptic; NC III Oculomotor; NC IV Troclear; NC V Trigemin; NC VI Abductor; NC VII Facial; NV VIII Vestibular; NC IX Glossofaringi; NC X Vague; NC XI Espinal; NC XII Hipoglòs.
Actuen innervant els sentits de la vista (II-III-IV-VI), l’oïda (VIII-V-VII), l’olfacte (I), el gust (VII-IX-X), el moviment de la llengua (XII), la saliva, la masticació i deglució ( V-IX-XII-VII), el control del trapezi i el esternoclidomastoidal (ECM) per girar el coll (XI). Tots ells implicats en trobar menjar e ingerir-lo, imprescindibles per a la supervivència.
QUÈ ÉS EL NERVI VAGUE (NV)(NC X):
El NV és el desè nervi cranial. És molt llarg format per un parell de nervis, un pel costat dret del cos i l’altre per l’esquerra . Neix al bulb raquític i es desplaça innervant la faringe, laringe, esòfag, pulmons, cor, estómac , fetge, pàncrees, ronyons, intestí prim i l’intestí gros fins a la part del còlon transvers.
El 80% de les fibres són aferents (porten informació al cervell) i el 20% són motores (ordres del cervell al teixits innervats).
QUINA FUNCIÓ TÉ:
Actua innervant la musculatura de la gola, en les cordes vocals, en la deglució, en els moviments de l’estómac, en l’ alliberació de la bilis, en els sucs pancreàtics, en la contracció rítmica dels bronquíols facilitant l’ intercanvi d’oxigen, en el ritme cardíac , en l’activitat peristàltica de l’intestí , en la funció renal i de la bufeta de l’orina, i en molt altres processos.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT?:
El nervi vague controla processos que s’automatitzen quan el cos entra en mode relaxació, recuperació. És a dir: el cor batega relaxat, la respiració és sense alteracions, la digestió, la producció de sucs digestius i pancreàtics per dissoldre els aliments i posteriors absorció de nutrients és l’adequat.
Actualment, els problemes de treball, relacionals, familiars, d’ambient agressiu, ens duu a un estat d’estrès què mantingut en el temps es converteix en un estrès crònic i això pot comportar malalties importants, donat que el cos estarà en mode alerta disposat a lluitar o a fugir constantment i no podrà assolir el mode relaxació.
Quan el cos s’ha esgotat d’un estrès mantingut en el temps, abandona la lluita i entra en una fase de retraïment, de desmotivació, de tristesa per acabar finalment en la depressió.
Per a això és important el nervi vague. Si es pot activar d’alguna manera, si es pot exercitar una mena de control envers ell, es podria dur al cos d’un estat d’alerta a un de relaxació, de recuperació i segons la teoria polivagal d’un estat de desconfiança envers els altres a un de participació social. I hi ha eines per fer-ho.
COM AUTOAVALUAR-LO:
Pot haver-hi símptomes en què faci sospitar d’una deficient funció del nervi vague, encara que aquest símptomes són multicausals, com ara: problemes en la veu, la deglució, dificultat de beure líquids, una freqüència cardíaca inusual, la tensió anormal, poc àcid estomacal, vòmits, dolor abdominal.
Una manera senzilla de comprovar la funció és : veure la variabilitat de la freqüència cardíaca. Cal fer un exercici exigent que porti al cor a arribar a bategar al màxim òptim de cada persona: El cor humà s’estableix que com a màxim pot bategar a 220 pulsacions per minut, se li resta l’edat de la persona i s’obté el 80%. Aquest és el batec màxim òptim de cada persona. Exemple: persona de 65 anys. 220-65=155 x 80%= 124. El màxim de pulsacions òptimes que hauria d’assolir una persona de 65 anys és de 124 pulsacions per minut.
Al fer un exercici exigent i fer arribar o passar una mica el màxim òptim personal cal apuntar les pulsacions, parar de fer l’exercici i mesurar en 1 minut la freqüència cardíaca . Una disminució de 12 batecs al primer minut és la normalitat, si baixa més, més bona funció vagal. Al segon minut ha d’haver baixat entre 22 i 52 batecs menys, això seria la normalitat, si baixa més millor. Per sobre de 66 batecs menys biològicament és com estar com una persona jove.
Una altra manera més complicada de mesurar és la variabilitat de la freqüència cardíaca que es produeix a l’ inhalar i la produïda a l’ exhalar. A l’ inhalar el cor batega més rapit. A més diferència més to vagal.
Stanley Rosenberg, terapeuta corporal practicant de la teràpia craniosacral i de la polivagal explica, en el seu llibre ressenyat a la bibliografia, com es pot saber si la branca faríngia del nervi vague ventral fa la funció correcta. En obrir la boca, baixar la llengua i emetre el so AHH,AHH,AHH intermitent, com quan el metge ens mira la gola amb un palet, l’ úvula s’ha d’aixecar simètricament amb els dos arcs del paladar. Si puja més un arc d’un cantó que de l’altre hi ha una disfunció del NV ventral.
COM ACTIVAR-LO:
Hi ha accions que podem fer molt senzilles que serviran d’estímuls als nervis cranials per dur al cos a un estat de no estrès.
- Exposar-se al fred, rentar-se la cara amb aigua freda, cantar, riure, pensament positiu, ioga, meditacions, respiració profunda i lenta, Tai chi, Chi Kung, dejuni intermitent, atenció plena (mindfulnnes).
- També amb l’exercici bàsic que proposa Stanley Rosenberg:
Estirat cap a munt, i entrellaçant els dits de les mans , es col·loquen les mans a la part posterior del cap, sentint el pes del crani amb l’espatlla relaxada. Sense bellugar el cap es mira a la dreta només bellugant els ulls per un espai de 30” a 1’. La mirada torna al centre i es fa el mateix al costat esquerra. Igualment es pot fer dret o assegut.
Al bellugar els ulls es connecta neurològicament els músculs suboccipitals i els que belluguen els globus oculars. Les vertebres C1 i C2 fan un petit moviment de rotació i es col·loquen correctament. Quan hi ha activació vague dorsal aquestes vertebres giren una mica afectant el flux nutritiu dels nervis cranials i cal que es recol·loquin, segons Rosenberg.
LA TEORIA POLIVAGAL DE STEPHEN PORGES:
El sistema clàssic del SNA estableix dos circuits, el SNA de lluita o fugida i el SNP de relaxació.
La Teoria Polivagal del Dr. Porges estableix tres circuits: El Simpàtic espinal de lluita o fugida; la branca ventral del nervi vague que actua en la relaxació i la participació social; la branca dorsal del nervi vague que actua en l’alentiment, retraïment, desconnexió i conductes depressives.
És a dir divideix el NV en dues branques:
– la dorsal que innerva el cor, pulmons (contrau de manera crònica les vies aèries dificultant el intercanvi d’aire), i tots els òrgans per sota del diafragma ( estómac, fetge, melsa, pàncrees, bufeta , ronyó, intestí prim, i el gros fins el transvers).
– la branca ventral que innerva cor i pulmons (estimula la contracció rítmica dels bronquíols facilitant l’ intercanvi de gasos), músculs que actuen en el moviment de la cara, gola, cordes vocals, la faringe i la laringe.
Segons la teoria aquesta branca ventral és adaptativa dels mamífers, responsable de la participació social que estimula la interacció i la cohesió amb altres persones, activada sempre i quan el cos estigui relaxat i es senti segur.
Un estat d’ estrès crònic en el temps, pot arribar a una estimulació del vague dorsal que porti a la persona al retraïment i a conductes depressives, com ja he dit. Per fer el contrapès cal activar la branca ventral del NV, per així estimular la participació social , la motivació.
Aquest concepte dels tres circuits ha donat peu a tractar problemes de salut vinculades a les emocions, les fòbies, atacs de pànic, les conductes antisocials, depressions , trastorns bipolar, TDAH, Autisme. En tots el nervi vague ventral esta disfuncional. Al activar-lo , la participació social s’activa i milloren els problemes de conducte. El treball del Dr. Porges en infants autistes, actuant en els nervis cranials de l’audició i estimulant la branca ventral del NV van en la direcció de facilitar la interacció social.
(video de: El trauma y el sistema nervioso. Una perspectiva polivagal)
La participació social per activació de la branca ventral es deriva d’una acció conjunta amb els nervis cranials V-VII-IX-XI.
Stanley Rosenberg va observar que el trapezi i el ECM innervats pel nervi cranial XI eren molt importants per facilitar la irrigació sanguínia als nervis cranials i per tractar problemes de migranyes, dolor d’ espatlles, rigidesa del coll. El NC XI està molt relacionat amb el NC X el vague. Així que va poder determinar, manipulant el trapezi, si el nervi vague ventral funcionava bé.
Per més informació dels exercicis proposats per Rosenberg per tal de millorar migranyes, hèrnia hiatal, dolor a l’ espatlla, problemes derivats del cap endavant, podeu consultar el seu llibre “El Nervio Vago, su poder sanador. Técnicas para tratar la depresión, la ansiedad, los traumas y el autismo”.
Està clar que si podem disposar d’unes tècniques senzilles d’ activar el nervi vague, posant el cos en mode relaxació, de seguretat i de confiança ens estalviaríem molts problemes de salut.
CONTROVÈRSIA DE LA TEORIA :
Encara que no es dubte de la importància de la funció del nervi vague sí es posa en dubte certes premisses de la teoria.
En un article de la revista “Psyciencia” la doctora en psicología i terapeuta dels Estats Units, Shin Shin Tang, fa una critica a la teoria polivagal. Remarca que la gran majoria de fibres són aferents i el vague dorsal té poca influencia en el ritme cardíac. També diu que hi ha evidències que vertebrats i peixos disposen d’un vague ventral, per tant considera que no és un aspecte evolutiu dels mamífers per establir una participació social i col·laborativa més eficient. Veure enllaç a la bibliografia.
BIBLIOGRAFIA
-El Nervio Vago. Su poder sanador. Stanley Rosenberg . Ed. Sirio (2019)
-El Nervio Vago. Estimule y active el interruptor mágico de su cuerpo. Octavio Ocon (2019)
–https://www.psyciencia.com/adios-a-la-teoria-polivagal/
-El Gran Libro del Cuerpo Humano. Dra.Alice Roberts. Ed.Penguin Random House
-https://www.youtube.com/watch?v=cu7CV_zZDlE Teoria Poligaval con el Dr.Stephen Porges
–https://www.youtube.com/watch?v=CjLNA1nofEY El nervio vago, la teoria polivagal y nuestro bienestar.