TERÀPIA ANTIHOMOTÒXICA (PART II)

Continuant la primera entrada del blog, relativa a la Teràpia antihomotòxica (TAH), veurem ara  el concepte homotòxic d’evolució de  la malaltia, és a dir, la taula evolutiva de les malalties (TEE) amb les seves fases, i unes petites recomanacions de tractaments no considerats, però, de teràpia  antihomotòxica. Després, veurem el fonaments de la TAH amb una pinzellada als medicaments antihomotòxics emprats.

La taula evolutiva de les malalties

La TEE distingeix  tres fases segons on s’acumulen els tòxics: als líquids del cos (F.Humoral),  a la MEC (F.Matricial), i a la cèl·lula (F.Cel·lular). A més, en cada fase hi ha una subdivisió en dues que per ordre evolutiu son: F.EXCRECIÓ, F.D’INFLAMACIÓ, F. DE DIPÒSIT, F. D’IMPREGNACIÓ, F. DE DEGENERACIÓ, F.DE DESDIFERENCIACIÓ.  Al centre de la taula hi ha un tall biològic que en termes generals indicaria la separació de malalties agudes i cròniques. A la part esquerra del tall el pronòstic es favorable a la curació amb els tractaments adequats, a la part dreta el tractament serà molt més profund  i si la cèl·lula ha patit un deteriorament important no es podrà recuperar. Cal llavors actuar perquè no progressi  la malaltia.

Taula evolutiva malalties.jpg

FASE D’EXCRECIÓ: Al cos s’eleven les secrecions (suor, saliva, sucs gàstrics i biliars…) El cos elimina toxines i els òrgans d’eliminació (fetge, ronyó, pell, intestí, pulmó) funcionen bé.  Amb una mica de dieta i exercici suau és suficient.

FASE D’INFLAMACIÓ: Les malalties que acaben en “itis” (bronquitis, otitis, sinusitis…) figuren en aquesta fase. Són inflamacions agudes i el cos intenta, generalment elevant la temperatura, eliminar tòxics. Si prenem medicaments  “anti” (antiinflamatori, antitèrmic…) neutralitzem la resposta de l’organisme. L’actuació recomanable seria depurar el fetge, el ronyó i la pell amb plantes depuratives, vitamina C i Zenc (llavors de pipes de carbassa). Si tenim els primers símptomes de mal de coll, van molt bé els oligoelements Coure i Bismut.

FASE DE DEPOSICIÓ: Si les vies d’inflamació estan bloquejades o hi ha un excés de càrrega tòxica, el cos acumularà el residus a la MEC (la matriu extracel·lular). És una fase silent, no hi ha manifestació, per això és perillosa. Aquí figuren el càlculs, miomes, quists i pòlips. Actuacions que podem fer, hidroteràpia, drenatge limfàtic, reflexologia, i sobretot, és la fase del dejuni.

FASE D’IMPREGNACIÓ:  Ja estem a la dreta de la taula i els residus impedeixen a la cèl·lula  nodrir-se  bé i treure les seves deixalles. Son les malalties de les insuficiències. Apareixen amb freqüència amb crisis i períodes de no-crisis. Pot haver-hi una resposta exagerada de l’organisme com passa a l’asma. L’actuació serà neutralitzar els radicals lliures amb Seleni, vit. A,C,E i  estimular la immunitat amb plantes com l’Equinàcea o l’Ungla de gat. Aquí és de gran ajut l’aigua de mar perquè alcalinitza molt i depura.

FASE DE DEGENERACIÓ: Hi ha mort cel·lular, pèrdua de teixit i disminució de la seva funció. Son les malalties degeneratives cròniques (“osis”) com l’artrosi, cirrosis… Aquí s’ha d’intentar frenar la degeneració, perquè les estructures que han patit dany serà difícil o impossible que es recuperin. L’actuació serà disminuir la toxèmia, aportar nutrients de qualitat, sobretot proteïna vegetal, i aportar oligoelements carencials. L’aigua de mar torna a ser essencial en aquesta fase.

FASE DE DESDIFERENCIACIÓ: última fase. Hi ha un creixement descontrolat (càncer). Cal drenar la MEC per millorar el pas de la quimio, si és el tractament emprat, per tal d’augmentar-ne  l’eficiència i necessitar menys  sessions. També cal fer una dieta alcalina. Els efectes secundaris dels tractaments anticàncer es poden minimitzar posteriorment amb teràpies naturals.

Un exemple de patologia de l’aparell digestiu en cada fase seria:

Patologia Fase evolutiva
Augment de sucs gàstrics F.Excreció
Gastritis aguda F.Inflamativa
Pòlips intestinals F.Deposició
Úlcera gàstrica F.Impregnació
Malaltia de Crohn F.Degenerativa
Càncer gàstric F.Desdiferenciació

 

Ara que hem vist la TEE, es hora d’entrar amb la Teràpia antihomotòxica.

Fonaments de la teràpia antihomotòxica

La TAH està basada en principis homeopàtics.  El Dr.Reckeweg, pare de la Homotoxicologia, va establir una teràpia que feia de pont entre la medicina al·lopàtica (la que és tradicional en el nostre àmbit) i la homeopàtica, perquè utilitza en els seus tractaments medicines amb dilucions molt baixes, que implica l’existència de molècules actives. La medicina homeopàtica utilitza tant dilucions baixes com altes, sent les d’acció més potent les més elevades, que son les que no tenen cap molècula de la substància que vol tractar la malaltia. La  raó es que actuen en un pla físic i no pas químic, fet aquest que genera forta controvèrsia i rebuig per part dels practicants de la medicina al·lopàtica.

Bé, continuant amb la TAH i els seus principis:

-Principi de Similitud: “Simila Similibus Curanter” (els similars curen similars). És a dir, que un remei pot curar una malaltia si fa els símptomes similars en una persona sana. Exemple:  la quinina en dosis altes fa els mateixos símptomes que el paludisme, pel que s’utilitza per curar-lo.

-Principi de infinitesimalitat: La mateixa substància que en concentracions moleculars altes pot produir un quadre tòxic, en concentracions molt baixes el pot curar.

-Principi de Burgi: Allunyat del pare de la Homeopatia (Hanneman) que sols recomanava un medicament per cada malaltia, Burgui va proposar que diverses substancies juntes actuaven en sinergies i eren més actives.

-Principi de Arnd-Schultz: Depenent de  la concentració d’una substància l’efecte que es  produeix  és estimulant o inhibitori. Exemple: l’aspirina (àcid acetilsalicílic) en la dosi freqüent  de 0,5 o 1 gr es antiagregant plaquetari i en microdosi és agregant plaquetari.

La TAH no és una teràpia supressora,  vol regular i estimular les defenses i reaccions orgàniques naturals. Es vol activar la capacitat d’autocuració de l’organisme afavorint l’eliminació de toxines.

Hem vist els fonaments, ara entrem en el tractament.

Tractament

Primer cal situar la patologia identificada en el lloc adequat de la TEE, per aplicar els medicaments correctament.

La TAH treballa amb tres pilars: Medicaments per drenar i depurar; per immunomodular; i per regular els òrgans i donar suport cel·lular.

Les malalties de la part dreta de la taula és tracten amb els tres pilars. A l’esquerra, a la segona i tercera fase (Inflamació i Deposició), podria ser suficient tractar amb el dos primers.

Es interessant conèixer com actua la immunomodulació. Per dir-ho esquemàticament, hi ha tres tipus de resposta del sistema immunològic: la TH1,TH2 i TH3. La TH1 hi ha resposta cel·lular  (limfòcits NK i macròfags)  amb mort cel·lular de l’agent estrany invasor. La TH2 és una resposta en que es produeix anticossos, amb alliberació d’histamina dels mastòcits i eosinòfils, típiques de reaccions al·lèrgiques. La resposta TH3 activa el limfòcits reguladors, és, per tant, una resposta reguladora.

Les respostes TH1 i TH2 no son pures, una predomina, encara que s’inhibeixen. Hi hauria d’haver un equilibri entre les dues. Succeeix que en una constant agressió, una inflamació, l’expressió és exagerada amb danys col·laterals i es produeix un bucle de retroalimentació: els macròfags activen la TH1 i alliberen substancies que faran activar de nou als macròfags. Igual passa amb els mastòcits de la TH2. Per tant un bucle de TH1 és típic d’infermetats autoimmunes, inflamacions cròniques, Crohn… El bucle TH2 fa al·lèrgies, alteracions de la immunitat cel·lular, síndrome de fatiga crònica… I aquí està la importància dels limfòcits T-Reguladors, que son els que han de transmetre l’ordre de que l’atac s’ha acabat, inhibint las respostes TH1 i 2. És aquí on la teràpia antihomotòxica incideix modulant la defensa , activant els T-Reg.

I entra en escena la hipòtesis de la “via de la reacció d’assistència immunològica” que formulà l’històleg H.Heine al 1997, denominada “Reacció de Bystander”. Ve a dir que dilucions baixes de l’ordre D1 a D14 de substàncies orgàniques, al ser concentracions  petites,  estimulen  la reacció immunitària dels T-Reguladors  (resposta TH3). A concentracions més elevades es donen respostes TH1 o TH2, i si son molt diluïdes, per sobre de la D-14, el cos no ho detecta i no fa l’efecte immunomodulador. Per tant en qualsevol problema a tractar d’inflamació crònica dilucions entre D1-1 i la D-14 ens serviran per a que el cos moduli la inflamació.

Bystander
La imatge, no gaire nítida,  presenta un medicament antihomotòxic en diverses dilucions. Els macròfags l’incorporen en D4 a D8 i presenten els antígens  amb T-Reguladors als ganglis limfàtics per formar clons que actuen a les reaccions Th1 i Th2 modulant-les. En l’exemple una artritis reumatoide de l’articulació del genoll

Quant parlem de dilucions homeopàtiques  D-1(decimal 1) o D-2, per exemple, vol dir que agafem 9 parts d’alcohol i una part de la substància a diluir, per exemple àrnica. El resultat és el que s’anomena tintura mare. Ara agafem una part de la tintura mare i l’ ajuntem amb  9 parts d’alcohol, ara tenim la D-1. Tornem a agafar una part de la D-1 i l’ ajuntem amb 9 parts d’alcohol, i tindrem la D-2, i així successivament. En cada dilució hi ha  una dinamització que vol dir donar-li diverses sacsejades. Cal tenir en compte que a partir de la D26 no existeix cap molècula del dissolut.

dilucions
A la imatge es veu la dilució en sistema centesimal. En medicina antihomotòxica es treballa en dilucions decimals, és el mateix exemple  diluït en 10 parts en lloc de 100.

No tots els medicaments homeopàtics son antihomotòxics, però sí a l’inrevés. Els medicaments que s’utilitzen a la TAH son minerals, plantes, microorganismes, organspreparats i catalitzadors  del cicle de producció d’energia del metabolisme (substàncies del cicle de Krebs).

La llàstima és que es depèn bàsicament d’un laboratori, Heel, que te un gran ventall de fórmules. La més coneguda es el “Traumeel” que actua d’immunomodulador. També com depurador-drenador te el “Detox  KIT ” amb un drenador limfàtic, un depurador del fetge i un de ronyó.  L’altre laboratori, sols hi ha dos que facin productes en teràpia antihomotòxica, és  Homeosor-Homeolab,  encara que van ampliant els productes, actualment no son gaires.

M’ha sortit massa llarg aquest post, però volia acabar el tema de la TAH, la intenció es donar a conèixer aquesta visió evolutiva de les malalties i una petita informació de la TAH.

 

TERÀPIA ANTIHOMOTÒXICA (THA)

 

Aquest blog neix en haver acabat els estudis de Naturopatia, bé aquestes coses mai s’acaben doncs contínuament has de formar-te, i del meu interès en transmetre quelcom que pugui millorar la salut. El meu desig seria que en cada post es generés un dubte raonable del que es diu, amb preguntes i respostes dels visitants interessats, així ens podríem enriquir els uns als altres i acostar-nos a un millor coneixement dels temes relacionats amb la salut. A més, si la informació transmesa pot servir-li a algú, ja estaria satisfet.

Als estudis em va interessar molt el concepte de malaltia de l’Homotoxicologia i per tant dedicaré aquesta primera entrada a la Teràpia Antihomotòxica.

THA (PART 1)

Tot s’inicia quan el Dr. Hans-Heinrich RECKEWEG (1905-1985), va publicar el 1955 l’obra “Homotoxines i Homotoxicosis, principis d’una síntesi en medicina”, en que explicava el concepte que les malalties s’esdevenien per l’acumulació de tòxics en l’organisme, i que la lluita del cos per neutralitzar-les i desfer-se’n eren les diferents manifestacions patològiques.

post1-2

A ningú se li pot escapar que avui en dia estem sotmesos a una quantitat molt superior de tòxics que, per exemple, fa 100 anys. Els bombers del cos són els mateixos que en temps passats, i dia rere dia d’ingesta de tòxics, l’organisme no té temps d’eliminar-los i s’acumulen. Tal vegada, per si no en teníem prou, també hem de comptar amb els endògens, és a dir, els generats pel propi metabolisme.

Els òrgans d’eliminació (es denominen emuntoris), són el fetge, el ronyó, els pulmons, la pell i l’intestí. El fetge és l’òrgan depuratiu més important. Li arriba el subministrament venós directament del intestí pel sistema portal i ha de desactivar les substancies tòxiques com l’alcohol, pesticides, insecticides, estrògens, cafeïna, fàrmacs i moltes més. Si la capacitat de neteja és inferior a la brutícia que li entra, dons, ”Houston tenim un problema”…

Ara imaginem las cèl·lules del fetge, pot ser de qualsevol altre lloc, i que entre unes i altres hi ha un espai. Aquest és l’espai extracel·lular que forma una matriu tridimensional, se li diu Matriu extracel·lular (MEC), on s’articula el sistema basal de PISCHINGER (1899-1982 històleg que va descriure la importància de la funció de la MEC). Aquí conflueixen capil·lars, vasos limfàtics, terminacions nervioses, el sistema immunitari, és a dir tot lo que la cèl·lula pot necessitar per menjar i viure i per desfer-se dels seus propis residus.

MEC-Sistema Basal de Pischinger

 

 

MEC-Sistema Basal de Pischinger

Relaciones recíprocas(flechas) entre capilares (8), sustancia fundamental [PG/GAGs y glicoproteinas (1)], colágeno (2), elastina (3), células del tejido conecti­vo [mastocitos (4), células de defensa (5), fibrocitos (6)], axones terminales autonó­micos (7) y células del parénquima orgánico (10). Membrana basal (9). El fibrocito (6) representa el centro de regulación de la sustancia fundamental.

 

Al principi, els tòxics estaran circulant pels líquids del cos, si no els pot treure s’acumularan a la MEC, i si tampoc els pot treure farà que més tard o més d’hora passi el mateix dintre de la cèl·lula.

En la cèl·lula, els principals tòxics endògens són: Al degradar les proteïnes el residu és àcid úric, al utilitzar els greixos en fa colesterol degradat, i de l’oxigen que ha necessitat deixa anar àcid carbònic. Aquests residus els diposita a l’espai extracel·lular perquè siguin drenats pel sistema limfàtic que conflueix al venós i així poder eliminar-los.

Si tenim una alimentació abundant de productes acidificants per a l’organisme, per exemple un excés de proteïna animal que farà àcid úric, dia rere dia, el tòxics s’acumularen a la matriu extracel·lular, resultant un líquid molt àcid que no podrà ser drenat per l’estret marge que té la variació del PH de la sang (7,35-7,45). La cèl·lula anirà tenint dificultats per interaccionar, no podrà rebre menjar, ni oxigen, és com si estigués banyant-se en una claveguera i a més molt àcida.

Tot això ho explica molt bé el Doctor en Medicina Integrativa Alberto Marti Bosch. Ho podeu consultar al vídeo adjunt :

“ El cuerpo se cura”

I ara ve la part interessant tal com ho explica. La cèl·lula té dues opcions: morir o sobreviure.

Si el grup de cèl·lules que decideixen morir són les del cervell es pot produir Alzheimer; si l’atac és a la base del cervell pot ser Parkinson; si és a la mielina neuronal podria fer Esclerosis, al fetge fibrosi hepàtica, al pulmó fibrosi pulmonar….

Si decideixen sobreviure faran estratègies com retenir líquids fent com un globus d’aigua per comunicar-se amb els portadors de nutrients, neutralitzant així els àcids, amb les conseqüències d’una important retenció hídrica al cos. Una altra estratègia serà tamponar l’àcid amb les sals que hi ha dipositades als ossos, amb una altra conseqüència important, l’osteoporosi. També poden fer un drenatge a diferents parts del cos guiat pel sistema nerviós, si va a la pell pot donar-se psoriasis, si és a les mucoses, doncs llaga bucal, úlcera, colitis. I per últim l’estratègia pot ser una mutació, la qual esdevindria cèl·lula cancerígena.

Per tant, d’això va la Teoria Homotòxica. Son els tòxics acumulats als líquids del cos, o a la matriu extracel·lular o a dins de la mateixa cèl·lula, l’origen de nombroses malalties.

Aquest concepte em fascina perquè obre una visió diferent del concepte de les malalties i de com tornar a la salut. Netejar la MEC seria el camí per no emmalaltir i en això va treballar Reckeweg creant els laboratoris HEEL i desenvolupant productes antihomotòxics.

De totes maneres hi ha dubtes. Què es vol dir amb aquestes estratègies cel·lulars, que l’Alzheimer, el Parkinson, l’Esclerosi múltiple i altres malalties degeneratives es poden curar en teràpia homotòxica? El que es pretén en homotoxicologia és intentar alentir o frenar les progressions de les malalties degeneratives, perquè una vegada la cèl·lula ha patit dany és molt difícil o impossible recuperar.

I què té a dir la homotoxicologia quan es produeix un atac viral o bacterià? Si es produeix un atac a un número de persones reduït podem pensar que tenien un sistema immune baix per l’acumulació de tòxics, però si hi ha una pandèmia, aquesta explicació no és creïble. L’enfrontament de les nostres defenses davant de patògens molt actius no codificats anteriorment, encara que estiguem en molt bona salut, poden no ser eficaces i ens posarem malalts i fins tot podem morir.

psiconeuroinmunologíaBLOGI què hi ha del concepte que la ment té molt a veure en les malalties? El pare de la Homeopatia, Hahnemann, va dir “La malaltia comença en la ment i es materialitza al cos”. Actualment hi ha una disciplina que cada vegada va tenint més rellevància, és la Psiconeuroimmunologia, és a dir, la manera en que entenem el món, com ens afecten les coses, es reflecteix en el nostre sistema nerviós i a la vegada afecta al sistema immune.

Bé, no tot és per les toxines. També entra en joc la genètica, encara que en un grau molt elevat de casos l’expressió d’un gen necessita d’un activador, però sigui com sigui, estic convençut que fer hàbits saludables que minimitzin la càrrega tòxica i tenir eines per eliminar-les, ens deixa en un bon lloc per gaudir millor de la vida.

En el següent post, la part II, parlaré dels fonaments de la TAH i la taula de l’evolució de les malalties. Això són les diferents fases per les quals transcorren les patologies segons la visió homotòxica, i intentaré donar algunes pautes per anar cap a la salut.