TERÀPIA ANTIENVELLIMENT (2)

Continuem el post anterior on vam començar a veure quins eren els acceleradors de l’envelliment.

  1. PH ÀCID ( <7 àcid; >7 alcalí)

PH

Un organisme acidificat és una font de problemes perquè les cèl·lules no poden fer la seva funció correctament. Cal tenir en compte que diverses parts del nostre cos tenen un PH diferent. Normalment, a qualsevol punt possible d’entrada de patògens hi ha un PH àcid, que fa un efecte de barrera. Per exemple: la pell té un PH de 5’5 ; la saliva de 6’8;  a l’estómac de 2. En altres llocs com l’orina entre 4’5 i 8, essent l’òptim 6’8, i la sang de 7’35 a 7’45. És bàsic pel cos mantenir aquest PH de la sang dins d’aquests valors (cal tenir en compte que és un marge molt petit), un PH de 7 o 7’8 en sang, el cor es paralitza i esdevé la mort. Hi ha uns mecanismes que actuen ràpidament per que això no passi, aportant sals o bé accelerant o disminuint la respiració per aportar més oxigen (alcalinitzar) o més CO2 (acidificar), però el mecanisme més efectiu és l’orina, (fixeu-vos en el marge tant ample que té), encara que aquest pot tardar hores o dies en actuar. Sigui com sigui, el cos realitza un esforç per mantenir un PH dins la normalitat, tant sigui àcid (situació habitual) com alcalí. Són altres parts del cos les que patiran per aquest esforç. Per exemple, si ha d’aportar sals contínuament, la desmineralització es farà patent. En una alimentació acidificant en excés, com ho és un consum principalment de proteïna animal, d’alcohol, sucres, cereals refinats, llegums, ous, cafè… i pocs vegetals, el cos generarà residus àcids que l’obligaran a fer l’esforç de neutralitzar-los, causant alteracions, com la irritació del teixits inflamant-los, una orina que cou, suor àcida, la formació de dipòsits, debilitament general i nerviós… que farà que tinguem problemes a les articulacions, debilitat del cabell, poca energia, tendència depressiva… Un cas extrem seria la cetosis diabètica, en la qual el sucre i els cossos cetònics són tant elevats en sang que l’acidesa que provoquen pot matar.

Bé, ara com ho arreglem? En primer lloc fer un exercici suau freqüentment, ens permetrà una oxigenació correcta i així alcalinitzar-nos. També amb una alimentació predominantment de vegetals, el que és diu la dieta alcalina. Aquí teniu un llistat d’aliments.

Aliments àcid-base

dieta-alcalina01

 

Una altra manera és seguir els consells de la Doctora Catherine Kousmine (1904-1992), que entre més recomanacions dietètiques, proposava fer un brou  molt alcalinitzant  bullint una ceba i api uns 20’ (ecològics). Es pot guardar a la nevera per tot el dia, i mitja hora abans de cada àpat es pren un got una mica calent amb suc de llimona.

imagesimages 1

Més alternatives: el sistema proposat pel Dr. Albert Marti Bosch en la seva cerca per treure l’acidesa del teixit al voltant d’un tumor, omplint a casa mitja banyera d’aigua calenta amb 2kg de sals (20g per litre), fet que per osmosi l’acidesa dels teixits s’anirà reduint. I un últim consell, prendre aigua de mar, en un principi isotònica (diluïda amb tres parts d’aigua dolça), i al cap d’un temps ja, sense diluir, prendre un “chupito”.

4.SEDENTERISME

SEDENTARISMO

És un altre factor que incideix molt en l’envelliment. La falta d’exercici afecta a tot l’organisme. La circulació s’alenteix, l’oxigenació és deficient, la musculatura es torna flonja i no pot donar suport adequat als ossos, els greixos s’acumulen, a les articulacions no els hi arriba prou nutrients i es deterioren. Hem de saber que el cartílag es nodreixen pel moviment, com si fos una esponja, no pels vasos sanguinis.

Hauríem de considerar l’exercici com una necessitat, com ho és el menjar. Però qualsevol exercici és bo? Cadascú ha de fer el que és mes adequat segons la seva condició física. El que és òptim per a tothom és caminar, una hora diària estaria bé, a ritme ràpid, suficient perquè encara es pugui mantenir una conversa . Diu el cardiòleg Valentí Fuster, que es pot ponderar el risc de morir en el futur, segons la velocitat a la que pots caminar. Comenta que si als 65 anys pots fer 5 km en una hora passaràs dels 80 o 85 anys, igual concepte ho ponderava en la força que cadascú té a les mans.

Si volem fer un exercici intens, aquest no hauria de passar dels 50’ perquè es produeixen radicals lliures en excés. Si el que volem és estimular la massa muscular hem de fer exercicis amb càrrega, perquè així s’estimula el creixement ossi. En l’osteoporosi s’aconsella combinar exercici suau amb els de càrrega. En l’artrosi millor sense càrrega, per exemple mobilitzant les articulacions dins l’aigua.

L’exercici ha de ser suau, de forma aeròbica (amb oxigen) que és la forma més eficient d’aportar energia al cos i així ho podrem fer força temps. Quan el cos no treballa amb oxigen, l’esforç fa que al múscul s’acumuli àcid làctic, menys energia, i l’exercici no es podrà mantenir gaire temps. Tampoc és bo excedir el màxim ritme cardíac aconsellat, només traspassar-lo en casos puntuals i per poc temps. És fàcil saber aquesta dada. Tenint present que el cos humà fisiològicament no pot anar a més de 220 pulsacions per minut i a mida que envellim perdem funcionalitat, hem de restar l’edat que cadascú té i al resultat aplicar el 80%. Per exemple en una persona de 60 anys és: 220-60=160 x 80%=128 pulsacions per minut.

En fi, fer exercici és un bon remei per estimular el cos i la ment. També és bo per la depressió al produir endorfines (neurotransmissors amb senyals de benestar) i millorar la dopamina.

En el pròxim post veurem més acceleradors de l’envelliment: l’ obesitat i els tòxics.

TERÀPIA ANTIENVELLIMENT (1)

En aquesta entrada al blog escriuré de com podem alentir el procés d’envellir. També, com vaig fer en els dos primers post,  ho faré en diverses parts, per tal de no fer entrades excessivament llargues.

Quan buscava informació del tema em va interessar el plantejament que fa la naturòpata Victoria Baras, que relaciona 14 aspectes que actuen com a acceleradors de l’envelliment i, per tant, si els podem neutralitzar seria una manera d’alentir l’envelliment biològic en relació al de  l’edat cronològica i, al mateix temps, milloraria la salut a l’ evitar un cúmul de tòxics, que és una de les causes/conseqüències de l’envelliment.

 

Veiem de quins acceleradors parlem i com neutralitzar-los.

  1. L’OXIDACIÓ:

La vida es oxidació. Això vol dir que en el metabolisme de la producció d’energia, per part de les cèl·lules del cos, ens oxidem al captar oxigen en la mitocòndria i produir ATP (unitat d’energia). Els residus resultants són Radicals Lliures (RL). Aquestes són molècules molt inestables que reaccionen amb les molècules properes i els prenen electrons per estabilitzar-se, fent inestables a les altres.  Per tant, proteïnes, ADN i àcids grassos són objecte d’atacs dels RL que les desnaturalitzen sent aquest l’origen de moltes malalties i part important de l’envelliment.

daños-que-producen-los-radicales-libres

El cos té uns bombers extraordinaris per a neutralitzar aquests RL. Son la SOD, la Catalasa, el Glutatió… El problema es produeix quant l’equilibri RL amb els antioxidants endògens del cos es trenca.  Als 20 anys difícilment tenim un excés de RL, però als 60 produïm molts menys bombers que RL pel que aquests s’acumulen perillosament. Bé, ja tenim la solució doncs, es tracta de prendre molts antioxidants, anem a la botiga de dietètica i ens xutem de complements antioxidants. No, això no va així. Els científics no es posen d’acord amb la utilitat de fer una complementació amb antioxidants. De fet, en estudis de certs tipus de cèl·lules tumorals, són el RL els amics del cos al fer possible la mort del tumor. Per tant, si prenem el antioxidants inhibim el RL. Ja estan sortint veus que diuen que el problema no son els RL, que aquests són necessaris pel cos i que l’objectiu és trobar l’equilibri RL amb els bombers, el nostre sistema enzimàtic. En un estudi de l’ Universitat de Mc Guill del Quebec en el cuc » C.Elegans», venia a dir que el RL  estimulava les defenses i feia mes longeva la cèl·lula.  Sorprenent!!!

Aquí està la direcció url  per si es vol consultar que porta per títol:

What doesn’t kill you may make you live longer (Lo que no et mata et pot fer viure mes)

https://www.mcgill.ca/newsroom/channels/news/what-doesn%E2%80%99t-kill-you-may-make-you-live-longer-236587

El que ningú posa en dubte és que ens hem d’alimentar amb aliments rics en antioxidants. Els antioxidants naturals, aliments amb diversitat de colors, al ser portadors de diferents substàncies reductores es protegeixen unes a les altres de la seva pròpia oxidació.

A part de la producció de RL en el metabolisme energètic, també se’n produeix en situacions de contaminació ambiental, dietes hipercalòriques, pel tabac, un estrès físic o emocional crònic, exposar-se excessivament als raigs solars, un excés d’exercici físic, entre d’altres. Per tant, la millor manera de evitar l’excés oxidatiu és prendre antioxidants naturals. La dieta mediterrània en sap molt d’això, pel seu contingut amb verdures i fruites variades, oli d’oliva, pocs carbohidrats i  poca carn vermella, peix blau de 2 a 3 vegades a la setmana i carn blanca.

Si patim ja d’un excés oxidatiu, podria ser recomanable fer una complementació puntual amb els cofactors que necessiten els nostres antioxidants endògens, com la vitamina C, el Seleni, l’àcid alfa lipòic, i la Coenzima Q10 entre d’altres.

    2. EL DESEQUILIBRI HORMONAL:

A mida que anem envellint es produeix una alteració hormonal. És la dona post menopàusica la que en notarà més els efectes. Això ho va estudiar molt bé el Dr. Michael Colgan, que es va fer famós pel seu llibre “La Salut Hormonal”. Ell proposava recuperar, quan vas envellint, el nivell que cadascú te d’hormones entre els  20-30 anys. Clar que per a això hem de ser previsors i guardar aquesta informació pel temps  futur.

la_salud_hor_00

Si mirem el nivells de la DHEA (dehidroespiandrosterona) – que és la hormona, denominada de la joventut, que es fa a partir del colesterol en les suprarenals i que és la precursora dels estrògens i testosterona – resulta que als 70 anys només tenim un 10% del que teníem als 25. La DHEA actua protegint el deteriorament cel·lular per l’estrès, en la debilitat immunitària, en l’estat d’ànim, memòria, en la fatiga i encara té més accions. No és estrany doncs que se’n vulgui augmentar els nivells.

Una altra hormona, la PREGNENOLONA, de la que se’n fa sobretot Progesterona, és  imprescindible per aconseguir l’equilibri amb els estrògens en la dona. De totes maneres complementar amb hormones té un cert risc perquè cadascú té el seu nivell adequat particular, actuen a nivell sistèmic i la dosis és molt important. Per tant, s’ha de controlar per un professional de la salut.

Melatonina-ventajas-v2

La que menys problemes presenta és la MELATONINA, la hormona del son. Aquesta es produeix a la pineal i en baixa molt el nivell a l’ envellir. És molt antioxidant, immunoestimulant i  protectora cancerígena. Com s’ha dit és l’hormona del son i si ens costa agafar-lo quan anem al llit ens hem de plantejar prendre melatonina mitja hora abans de tancar la llum. La dosis? Cadascú pot tenir la seva, però en termes generals és de 1 a 3 mg dia. En canvi, si som d’aquells que ens despertem molt d’hora, les 3-4 de la matinada, i ja no podem dormir llavors va millor el 5-HTP (5 Hidroxitriptòfan).

A la propera entrega tractaré el PH àcid i el Sedentarisme.