MASLOW I LES NECESSITATS

Dono pas a un post més de caire psicològic que no pas de Naturopatia, trencant així la sèrie d’aportacions als acceleradors de l’envelliment que reprendré més tard.

Es tracta de la jerarquia de les necessitats de Maslow, una teoria sobre la motivació humana.

Abraham Maslow (1908-1970) era un psicòleg humanista dels primers que va estudiar el comportament humà de persones sense haver estar catalogades amb patologies de disfunció conductual. Li interessava saber què feia feliç a les persones i la cerca de la seva realització personal.

Va idear una piràmide en diferents estadis on es reflecteixen les necessitats humanes i de manera jeràrquica aquestes van aflorant a mida que es van satisfent les de l’estadi inferior. Segons Maslow l’objectiu innat de les persones és la seva autorealització. Per ser el que es vol ser i per arribar a aquesta autorealització, abans s’han d’haver satisfet les necessitats carencials, les dels estadis inferiors. Es tracta, doncs, de saber en quin estadi estem i de planificar objectius que ens elevin a l’últim estadi. L’objectiu de tot plegat és aconseguir estar bé amb nosaltres mateixos i fer que els que ens envolten també ho estiguin.

Aquí tenim la piràmide

Maslow-pyramid_ca.svg

 

Totes menys l’estadi superior les considera necessitats carencials.

En el nivell 1, a la part baixa, trobem les bàsiques com l’aire per respirar, l’aigua, el menjar, l’abric, sexe. Una vegada les podem satisfer accedim al segon pis.

En el nivell 2 trobem el de la seguretat. Seguretat personal i d’estabilitat, com ara seguretat física, recursos econòmics suficients, seguretat en poder disposar d’uns mitjans sanitaris… Si les podem satisfer voldrem accedir al següent nivell.

El nivell 3 és el de l’afiliació. És com si es volgués superar la soledat, fent llaços amb altres persones, tal com una parella estable, la pertinença a un grup ja sigui una religió, un grup social, partit polític. En definitiva, ser membre d’una comunitat.

El nivell 4 és la del reconeixement. Es podria separar en dos tipus de necessitats, la inferior és la necessitat de sentir-se acceptat per altres, tenir certa vàlua pels que t’envolten i pel grup social, aconseguir una certa fama, reputació, un cert estatus. La superior passa per una bona autoestima, per tenir una certa seguretat, et valores a tu mateix i respectes els altres, estem parlant d’autoconfiança, independència i llibertat.

El nivell 5 i últim és el de l’autorealització. És una necessitat del ser. Aquí entrem en el terreny interior, en l’espiritualitat, en l’ajut desinteressat, en haver trobat el teu sentit a la vida i realitzar-lo cada dia.

Hi ha dubtes i força crítiques a la jerarquia exposada, com ara que la necessitat de reconeixement i autorealització es demanen encara que no s’hagi assolit les necessitats inferiors. Hi ha veus que diuen que es pot tenir bones relacions socials, amor i una certa realització personal encara que les necessitats de seguretat no estiguin completament satisfetes.

Sigui com sigui, aquest esquema dóna una visió general interessant de les necessitats humanes. Això enllaça amb el terme de tenir una bona salut, estar al cinquè nivell no dubto que haver aconseguit aquesta pau interior beneficia i molt el tenir-la.

I tu, en quin nivell estàs?

TERÀPIA ANTIENVELLIMENT (4)

Dos  acceleradors més de l’envelliment, dels catorze que he de comentar:

7-LA INFLAMACIÓ

Intentaré explicar el concepte i que sigui entenedor, perquè ho considero un tema complicat.

En primer lloc dir que és un mecanisme de defensa de l’organisme contra agressions ja siguin exògenes o endògenes. Hi ha una reacció del teixits vascularitzats que permet l’acumulació de plasma i cèl·lules especialitzades en el lloc de l’agressió, intervenint el sistema immunològic.

Podríem dir que hi ha diversos tipus de inflamació: La aguda fisiològica, la crònica per processos degeneratius, la crònica autoimmune, la cel·lular silent.

M’interessa parlar de la inflamació silent, perquè afecta als processos d’envelliment. De les altres ja hi haurà temps per parlar-ne específicament. La aterosclerosi i la diabetis són dos patologies típiques d’inflamació silent.

Les cèl·lules pateixen constantment atacs pels radicals lliures, per substancies ambientals, per una alimentació o acció inadequada, i el sistema immunitari es posa en marxa per soluciona-ho. La manera que tenen de fer-ho les cèl·lules del sistema immunitari es alliberant una sèrie de substancies com histamina,  bradicina, serotonina… i mediadors com  interleucines, prostanglandines, leucotriens, tromboxans… que seran els  responsables de la inflamació fent possible que les plaquetes, els factors de coagulació i altres substancies intervinguin en el lloc  deteriorat per arreglar-lo. Per entendre-ho una mica millor poso uns exemples de l’acció  d’aquests mediadors: de les Prostanglandines, la PG 2 és responsable de la inflamació, del dolor, de la febre, de la vasodilatació i broncoconstricció, eleva la tensió, fa edema, reten líquids; dels Tromboxans, el TXA-2 fa constricció pulmonar i trombosis; dels Leucotriens, el LCT 4 fa inflamació, edema a les vies respiratòries, constricció pulmonar espasmòdica (perillosa en asma i al·lèrgies).

inmuno2

La inflamació i la immunitat van de la mà. A vegades la inflamació precedeix a la immunitat i altres és a la inversa, com passa a les malalties autoimmunes.

Succeeix que hi ha una sobreexposició de mediadors que causa danys col·laterals, afectant el teixit sa.

La histamina alliberada en el procés pels fagòcits (basòfils i mastòcits) i els seus mediadors com algunes interleucines, activaran les membranes de fosfolípids cel·lulars produint l’Àcid Araquidònic (AR).

Aquí entra en escena aquesta substància (AR), que malgrat és necessària, quan n’hi ha en excés és una font de problemes perquè contínuament fa inflamació.

En l’esquema és pot veure la seva ruta.

 

inflamacion-aguda-32-728

 

L’Àcid Araquidònic produït te dues vies inflamatòries: La de les Lipoxigenases que faran Leucotriens i la de les Ciclooxigenases, que per mitjà de l’enzim Ciclooxigenasa (amb els seus variants COX1 i COX2) faran Prostanglandines 2 (PG2 anomenades abans) i altres. Els Aine’s (antiinflamatoris no esteroïdals, com l’Ibuprofén i l’aspirina), actuen sobre aquesta via inhibint la Ciclooxigensa. Per tant redueix la inflamació, el dolor, febre, agregació plaquetària… Aquí tenim un problema, ja que el ronyó per funcionar bé necessita la COX 1,també la necessiten el tub gastrointestinal i l’endoteli vascular, i si queda anul·lada, per un ús inadequat com ho és un excés de Aine’s, aquest teixits patiran. Els Aine’s, al inhibir les Ciclooxigenases, li donen protagonisme a la via de les Lipoxigenases, produint-se Leucotriens (LCT-4). Això pels asmàtics és perillós doncs pot haver-hi un espasme bronquial al prendre un Aine.

Que fan el corticoides? Doncs inhibeixen la formació d’Àcid Araquidònic. Per tant son potents antiinflamatoris, anul·len les dues vies, però tenen forts efectes secundaris si es prenen  continuats un certs temps, com ara un efecte immunosupressor, son hiperglucèmics i hipertensors, entre altres.

Sembla difícil que l’organisme pugui fer un excés d’Àcid Araquidònic, el problema és que n’ingerim en l’alimentació grans quantitats. Hi ha aliments que son molt rics, sobretot la carn de porc, formatges, làctics, pastisseria industrial, carn vermella. També l’Omega 6 (àcid linoleic) és un gran productor d’AR,  i és molt abundant en els olis vegetals, fruits secs i ous. Quasi tots els productes de la indústria que en el seu etiquetatge indiquin oli vegetal, porten Omega 6, i faran àcid araquidònic. L’omega 6 és un àcid gras essencial pel cos, no el podem fabricar, i el necessitem, però és l’excés que es produeix per la ingesta  i pel mateix procés inflamatori el que ens ocasiona problemes. Al produir-se AR i aquest les PG 2, la inflamació esdevé constant.

Com neutralitzem això: Fora d’una inflamació crònica en que ja està declarada la malaltia i en la que hauríem de prendre antiinflamatoris específics, la silent, que és la que comento, s’ha de neutralitzar limitant la ingesta d’aliments rics en AR i prenent Omega 3 (àcid linolènic), que és antiinflamatori i contrarestarà així l’excés pro inflamatori dels Omega 6. La proporció adequada seria de 2:1 o de 4:1 Omega 6 vers Omega 3. Actualment es veuen diferencies de 21:1 amb les conseqüències inflamatòries que això comporta.

On podem trobar l’omega 3? Els olis vegetals porten diferents omega però en predomina un, per exemple el d’oliva i el de colza tenen l’Omega 9 molt elevat, el de lli és ric en Omega 3 i en els altres olis vegetals predomina  l’omega 6. Per tant les millors fonts d’Omega 3 que podem trobar és l’oli de llinosa, algunes algues i sobretot el peix blau com la sardina, la tonyina, el salmó o el barat. La raó de que el peix blau dugui molt Omega 3 és perquè s’acumula a la part greixosa del peix i el peix fa més quantitat de greix si viu en aigües molt fredes com el salmó. Hauríem de prendre cada dia la nostra dosi d’Omega 3, i  sempre amb l’àpat que més greixos ens aporti.

Un altre tema és la contaminació de metalls pesants acumulats als peixos, fet que ens fa agafar precaucions de limitar el consum del peixos grans que son els que  hauran acumulat més metalls, i és recomana no consumir-los més de dues vegades a la setmana.

En complementació hi ha laboratoris que comercialitzen Omega 3. N’hi ha de moltes marques, però cal assegurar-se que tenen el certificat de no estar oxidats (certificat IFOS) i que estan lliures de contaminants.

L’Omega 3, com el 6, també és un àcid gras essencial. No el fabriquem i és el precursor de dos àcids grassos, el EPA i el DHA, importantíssims com antiinflamatori i cognitiu, respectivament. De fet, si prenem oli de llinosa que és molt ric en Omega 3, difícilment arribarà a convertir-se’n en EPA i DHA, pel que és millor ingerir l’Omega 3 en forma de EPA i DHA. Parlarem en un altre post de les rutes del Omega 6 i del Omega 3 i de la seva importància en la salut.

Omega 6-3

Poden haver-hi més, però per aconsellar algunes marques d’Omega 3 (EPA-DHA), que ofereixin garanties, son les del laboratori Nua, NUA EPA 1200 i NUA DHA 1000, (aquest son olis extrets de peix) i del laboratori MG DOSE, DHA Algae (extret d’algues).

8- LA GLICACIÓ

Les dosis elevades de sucre en sang, fan que aquest s’uneixi a proteïnes i àcids grassos desnaturalitzant-les. Això pot fer mort cel·lular, procés inflamatori i disfuncions d’òrgans i teixits. Sempre és produeixen en l’organisme, el problema, com sempre, és l’excés, el que succeeix quant hi ha constant pics de glucèmia a l‘ingerir abundants hidrats de carboni de molt ràpida assimilació. En una analítica de sang, hi ha un paràmetre molt útil pels diabètics, és l’hemoglobina glicosilada (HbA1c), que indica la quantitat de sucre que s’ha unit a  l’hemoglobina (molècula que és troba dintre dels glòbuls vermells i té la funció de transportar l’oxigen en sang). Com que un glòbul vermell viu uns 120 dies, és  un bon indicador dels nivells de sucre promig que una persona ha tingut als últims 4 mesos.

Com evitar o limitar aquest problema? Evitant aliments que fan una pujada de sucre ràpida en sang, els que es diuen d’alt índex glucèmic. És a dir, hem de menjar aliments integrals, que aportin fibra suficient per alentir l’absorció de sucre i amb ell una descarrega moderada d’insulina per part del pàncrees.

Per si a algú li interessa aquí hi ha una taula d’índex glucèmic que ha fet la fundació per la diabetis.

Tabla d’aliments d’ IG i CG

Un Índex glucèmic de més de 70 es considera alt, entre 40 i 70 moderat i menys de 40 baix.

Un altre concepte, més important que l’índex glucèmic (IG) d’un aliment, és la càrrega  de glucèmia (CG) que és la quantitat real d’hidrats de carboni estimulants d’insulina consumits  multiplicat per l’índex glucèmic d’aquest hidrat i dividit per 100. És a dir, que l’impacte insulínic d’un petit volum de hidrats consumits altament glucèmic,  pot ser el mateix impacte que un gran volum d’hidrats consumits de baix índex. Hem de aconseguir moderar la insulina amb aliments de IG i CG baix.

La CG es considera alta més de 20, mitja de 11 a 19 i baixa menys de 10.

Continuaré amb dos acceleradors de l’envelliment més  en un altre post.