TERÀPIA ANTIENVELLIMENT (5)

Continuem amb el 9è i 10è acceleradors de l’envelliment.

9- DISTRÈS

estres

Parlem de Distrès quan es tracta d’un estrès patològic. Deixant de banda la teoria de l’estrès que va formula Hans Selye i que va establir les diferents fases per les quals un individu passa, com ara la fase d’alarma en que s’activa el sistema nerviós simpàtic (eleva la noradrenalina), la fase de resistència amb nivells alts de cortisol i la fase d’esgotament amb alteració hormonal, parlaré de l’estrès com a concepte general.

L’estrès ens ha permès arribar evolutivament on ara estem. És, per tant, imprescindible per sobreviure. Ara bé, una cosa és un estrès puntual, el qual una vegada ha passat l’agent estressant tornem a la normalitat; i l’altra és que contínuament estem en situació d’alerta o que l’agent estressant no sigui real sinó anticipatori o psicològic.

El primer que hem de tenir en compte en l’estrès és que mentre hi hagi un agent estressant (sigui real o psicològic, la resposta es la mateixa) el nostre sistema nerviós, ja en alerta, mobilitzarà tota l’energia disponible per fer front el problema, és a dir, lluitar o fugir. La contrapartida d’això és que tot el que l’organisme fa en situació de relaxació queda aturat i es posposa per més endavant, com qualsevol reparació de cèl·lules, neteja de l’organisme, aspectes relacionats en el creixement, la digestió, la reproducció… És lògic: no li demanis al cos que digereixi el bistec , o que prepari l’úter per la reproducció, o fer testosterona, o reparar els danys d’una inflamació, quan ve el lleó i et vol menjar. El que fa és posar tot el sucre que pot i més a la sang per posar-la a disposició dels músculs adequats per la lluita o la fugida. Els vasos sanguinis es dilaten, el cor s’accelera per portar més sang a tot el cos, la pupil·la també es dilata per veure millor, el cervell té una activitat frenètica per analitzar la situació i està buscant en la seva memòria situacions anteriors semblants, el sistema immunològic es deprimeix fora dels primers minuts que hi ha certa activació…

DIESTRES3

Si això dura poc temps i hem sobreviscut, es recupera la normalitat, la insulina treu el sucre de la sang i tornen les funcions de reparació, construcció i neteja. Ah! Però què passa si això es perllonga, si el treball ens estressa, a casa no podem desconnectar, ens costa dormir, hi ha un nus a l’estómac, estem irritables, i a més demà o la setmana que bé no sé com me’n sortiré…?, doncs que, aviat, el cos es manifestarà donant senyals d’alerta que diverses funcions no les pot fer correctament i es produiran patologies (males digestions, impotència, infertilitat, inflamacions cròniques, cardiopaties, infeccions sovint…)

Els motors de l’estrès son l’adrenalina/noradrenalina i el cortisol, que estan produïts per les suprarenals, en grans quantitats.

Hi ha una relació directa en un nivell alt de glucocorticoides(cortisol) i la mort de neurones de l’hipocamp (lloc de l’aprenentatge, de la memòria).

Depenent de les característiques psicològiques de les persones, ens podem adaptar més o menys als agents estressants. Si podem fer aquesta adaptació, és a dir, cert temps sense un estrès manifest, que l’organisme pugui descansar, tornar a fer reserves d’energia i reparar allò malmès, podrem sortejar bona part dels problemes que comportar l’estrès.

Succeeix que, quan ens fem grans, anem perdent la capacitat d’adaptació i de retornar als nivells normals, és com si al cervell no li arribés l’ordre que s’acaba l’agent estressant i encara produïm cortisol i adrenalina, no podem desconnectar i a més qualsevol cosa o situació la podem considerar estressant.

L’estrès és un gran motor de l’envelliment, ja sigui per les patologies degeneratives que conflueixen per les reiterades disfuncions, o bé directament com en la mort neuronal.

Com controlar l’estrès? És complicat.

-En els estudis que va publicar el neurobiòleg Robert M Sapolsky, incidia en que en els primers anys de vida el contacte físic i l’estima fa que a l’edat adulta es formin menys GC (glucocorticoides) i, per tant, menys degeneració de l’hipocamp. És curiosa aquesta necessitat de contacte físic i de sentir l’estima com a prevenció de produir molta secreció de GC a l’edat adulta.

-En l’exercici, es produeixen beta endorfines generadores de benestar, sempre que no ens obliguin a fer-ho. El Tai-Chi, Yoga o Chi Kung són molt adients, tal vegada hi ha persones que necessiten fer un exercici més intens per tal de treure tot el sucre acumulat i que no s’ha fet servir (si el lleó no ha vingut).

-La meditació disminueix el GC i el Sistema nerviós simpàtic. Mindfulness és una bona eina.

-Tenir una bona xarxa social.

-Cal tenir el control de la nostra vida. Durant els moments d’estrès cal trobar l’estratègia adequada i intentar fer coses diferents si no ens funciona l’escollida.

-Diu Sapolsky que cal fer la regla del 80/20. El 80% de la reducció de l’estrès es fa en el primer 20% d’esforç per intentar modificar la situació.

-Tenir una vida pautada, evitar els excitants, prendre vitamina B (B-50), suc de civada i la planta Rhodiola (excepte si es pren fàrmacs que regulin la serotonina)són bons ajuts per reduir l’estrès.

Aquesta dita és per pensar-hi: “Cal tenir la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor de canviar les que es puguin i la saviesa per saber la diferència” (Reinhold Niebuhr).

 10- DESINTERÈS PER LA VIDA, FALTA DE MOTIVACIÓ, PENSAMENT NEGATIU

Tal sigui l’actitud davant la vida, així seran les conseqüències en el cos. Ment i cos van de la mà. Un pensament alegre, positiu, millora les funcions corporals i un cos amb un bon funcionament fa la ment millor. Quan anem envellint ens podem sentir més tristos o com depressius al veure que ja no podem fer certes coses que abans sí podíem, és com si estiguéssim dins d’un marc i a mida que anem fent anys el marc es va reduint, la nostra mobilitat es redueix dins del nou espai i ens hem d’adaptar al mateix, però amb actitud positiva que encara podem fer moltes coses.

És molt important la sociabilització, tenir una bona xarxa social, fer activitats en grup, són aspectes que ens fan tenir motivació i ser més positius i ajuden a envellir més tard i millor.

blue-zone-photo

S’han estudiat unes zones concretes del món, batejades amb nom de “zones blaves”, en les que els seus habitants tenen una llarga longevitat. Són els habitants de l’illa d’Okinawa (Japó), l’interior de Sardenya, Icària a Grècia, Nicoya a Costa Rica i una comunitat adventista a Loma Linda (Califòrnia). Tots tenen en comú que valoren la família, són actius físicament, tenen una gran vida social i una dieta predominant en vegetals.

claves-para-vivir-bien-y-mucho-final-624x464
Respecte a les dues copes de vi  senyalades a  l’imatge cal dir que no està demostrat el seu benefici. La web de Nutrimedia de la UPF  desmenteix que sigui beneficiós.

El Dr. Valentí Fuster en el seu llibre “La ciència de la llarga vida” descriu tres dimensions del benestar: El Hedònic, sensació de curt termini; l’Evaluatiu, més de fons; i el més important l’Endomònic, conèixer les nostres prioritats, trobar el nostre propòsit en la vida, el que els japonesos li diuen “Ikigai”. Això és la clau per envellir en salut. Cal que cadascú trobi el seu “IKIGAI”.

images