TERÀPIA ANTIENVELLIMENT (7)

Aquest són els dos últims acceleradors de l’envelliment.

13) DISFUNCIÓ INTESTINAL

Hi ha dos aspectes importants a tenir en compte en la funció dels intestins. El primer és la captació dels aliments ingerits i que a través de las vellositats intestinals han de passar a la sang per nodrir les cèl·lules del cos. El segon és l’eliminació de les substàncies que el cos no necessita i de tòxics que ha d’expulsar per evitar danys importants.

En el primer, es poden produir dos funcions dolentes, una és una absorció intestinal ineficaç, que vol dir que les cèl·lules de l’intestí no absorbeixen bé els aliments i s’eliminen sense haver agafat nutrients valuosos. Això portaria a una desnutrició, cosa no habitual. Un altre és l’efecte contrari, és a dir, una hiper-permeabilitat,

intestino-permeable

això ja és molt més freqüent, en la qual les cèl·lules deixen passar a la sang tòxics, aliments sense estar completament digerits, bacteris… En aquest cas, si fos un problema ocasional el sistema immunològic podria tenir una certa tolerància, però si passa ocasionalment aquest està en un estat d’alerta constant produint inflamació, a més a més de ser la base per crear problemes d’al·lèrgies i patologies autoimmunes. Hi ha varis factors que poden produir aquesta hiper-permeabilitat, entre ells una alteració de la flora intestinal (disbiosi, el tema és mereix un post), el gluten (que pot afectar més o menys segons cada persona), tòxics, radicals lliures, fàrmacs ….

En el segon aspecte, el referent a l’eliminació, el problema a resoldre és el restrenyiment. El temps considerat adequat d’eliminació varia entre les 24-30 hores després de la ingesta. Si és inferior no s’han pogut absorbir correctament els aliments i si és superior hi haurà una reabsorció de tòxics. Això es pot comprovar al menjar espinacs o un arròs negre i observar quant temps passa per que la femta sigui de color molt fosc, casi negre. El fet que els residus estiguin un temps excessiu sense donar-li sortida, fa que els tòxics és puguin reabsorbir i tornar a passar a la sang, com és el cas dels estrògens, produint-se situacions d’un hiperestrogenisme no desitjat, o bé aliments com les proteïnes facin una putrefacció alliberant tòxics que aniran a la sang. L’intestí gros i el recte són zones que envelleixen molt, i és per això que s’ha de tenir especial cura a l’envellir de no anar restret, fent uns hàbits de vida saludables. El restrenyiment afecta a prop d’un 40% de les persones més grans de 65 anys.

Petites recomanacions: L’activitat motora de l’intestí és mes alta pel matí. Per la qual cosa sembla adequat ingerir abans de l’esmorzar una certa quantitat de líquid. He llegit en diversos autors que aconsellen prendre un got d’aigua calenta amb el suc de mitja llimona en dejú, per facilitar la funció d’evacuar. L’aigua freda faria l’efecte contrari. També aportar la fibra necessària per alimentar els bacteris saludables del cos i evitar la disbiosi intestinal i per facilitat l’obtenció d’una massa fecal adequada que estimuli l’intestí per defecar. Una cullerada de llavors de llinosa en un got d’aigua la nit abans i prendre’l en dejú és un bon sistema per facilitar la defecació.

Les persones que no estan acostumades a prendre aliments amb molta fibra (llegums, cereals integrals, verdura i fruita), han de anar introduint poc a poc la ingesta per tal d’evitar gasos i malestar intestinal, fins que la microbiota saludable colonitzi el colon. Tal és la teva alimentació tal espècies de bacteris colonitzen l’intestí.

14) ALIMENTACIÓ INADEQUADA

El pare de la medicina, Hipòcrates va dir: “que la medicina sigui el teu aliment, i l’aliment la teva medicina”. De l’alimentació dependrà arribar a la tercera edat el més jove mental i físicament possible. L’alimentació és un acte voluntari (escollir els aliments, cuinar-los), la nutrició és involuntari (processos interns d’assimilació), per tant és important saber quins aliments són els que es nodreixen. Tan dolent és per la salut un dèficit de nutrients com un excés.

S’han fet diversos estudis i s’ha arribat a la conclusió que per prolongar la vida, la solució és una dieta hipocalòrica, i així milloraran molts paràmetres metabòlics. A l’aportar menys calories, es produeixen menys radicals lliures, que en la tercera edat són molt difícils de controlar. S’ha de menjar menys, però amb garanties d’aportar tots els nutrients necessaris. Es tracta d’aixecar-se de la taula sense estar completament saciat, reduint l’aportació calòrica en aproximadament un 30%, menjant en mes de 20’ per donar temps a que el cervell rebi la senyal que ha menjat i mastegar correctament.

Hi ha un cert consens de que la dieta mediterrània (DM) és la mes saludable, sempre que hi predominin les verdures i fruites per sobre dels carbohidrats. La Unesco, el 2010, la va declarar Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.

En la ponència que va fer recentment Anna Parés (farmacèutica-dietista) a la Universitat de Barcelona, va sintetitzar en un decàleg la DM:

  • Oli d’oliva , font principal de greix
  • Consum aliments vegetals abundants (fruites, verdures, llegums, xampinyons, fruits secs)
  • Pa i processats de cereals integrals, alimentació diària
  • Aliments frescos, de temporada, poc processats
  • Consum de productes làctics en forma de iogurts i formatges
  • Consum de carn vermella amb moderació i com a part de guisats i altres receptes
  • Consum de peix en abundància i ous amb moderació
  • Fruita fresca com a postres habitual. Dolços i pastissos ocasionals
  • Aigua com a principal. Vi amb moderació i durant els àpats
  • Activitat física a diari, i important com menjar adequadament, menjant amb convivència, preferint els aliments locals i de temporada.

La piràmide actual es aquesta:

PIRAMIDE-DIETA-MEDITERRANEA

Us convido a realitzar un test que ha fet la fundació de la DM per tal de saber quin grau d’adherència te cadascú, a la DM, al enllaç:

https://dietamediterranea.com/ca/

Un altra aspecte important de la nutrició és la combinació d’aliments. En termes molt generals i agrupats en tres grups són:

  • Predomini d’hidrats : Cereals, pa i pasta de sopa, arròs, plàtans, patates, mel, sucre, figues dolces….
  • Greixos -Verdures: Olis, nata, mantega, formatge, fruits secs, enciam, ceba, pèsols, bledes, , tomàquets crus, espècies, cogombre….
  • Proteïnes -fruita àcida: Carn, peix, llet, ous, pinya, cítrics, tomàquet cuit, meló…

Els llegums són una font important de proteïnes vegetals, sobretot pels vegans, però predominen els hidrats. Ara bé, com que hi ha uns aminoàcids essencials molt baixos, com la metionina, i els cereals el tenen alt, fa que sigui una bona combinació la de llegum-cereal, per aportar tots els aminoàcids essencials.

El grup 1 i 3 son incompatibles. El grup 2 és compatible amb el 1 i el 3.

Bé, fins aquí tanco els 14 acceleradors de l’envelliment i mínimament la manera de neutralitzar-los, tractats en varies entrades al blog.

La propera entrega, que em sembla apassionant, anirà relacionada amb el sucre i l’obesitat, intentant respondre a les preguntes, com ara:

Com és que a llarg termini no funcionen les dietes que redueixen la relació calories entrants i la despesa calòrica?

Quin paper juga la insulina i la resistència a la insulina en que guanyem pes, i en la diabetis tipo II?

Com és que la fructosa és més perillosa que la glucosa?

Per què és tan important quan hem de menjar com el què?

I algunes més…