AGCC i AGCM

A.Butíric C4H8O2

ÀCIDS GRASSOS DE CADENA CURTA (AGCC)

I DE CADENA MITJA (AGCM)

Hi ha greixos que no són gaire coneguts. Es tracta dels àcids grassos de cadena curta i mitja. Els de cadena llarga (AGCL) són els més abundants de la dieta i els tractaré apart.

Per començar,dir que la majoria dels greixos de la nostra dieta són Triglicèrids (TG). D’altres importants, com els Fosfolípids i el Colesterol, no en parlaré aquí. Els TG estan formats per tres àcids grassos i una molècula de glicerol. La seva funció és produir energia i disposem d’un bon magatzem en les nostres cèl·lules (els lipocits) per quan ho requerim.

Els àcids grassos estan formats per cadenes de carboni i hidrogen i en l’extrem un grup COOH.Una de les diferències per classificar-los rau en el nombre de carbonis. Els de cadena curta és inferior a 6, el de cadena mitja entre 6 i 12, i els de llarga més de 12.

Aquest nombre condicionarà el seu volum i això causarà en el cos un tractament metabòlic diferent.

Una petita explicació metabòlica: quan els TG de la dieta entren al sistema digestiu (és a dir, el greix animal i la majoria d’olis vegetals (predominen els AGCL)), les lipases, enzims del pàncrees  i també de la bilis els emulsionen i els trenquen en àcids grassos. Les vellositats intestinals els absorbeixen i, degut al seu gran volum, es dipositen, al sistema limfàtic,en uns transportadors (els Quilomicrons), ja reconvertits de nou en TG, per anar al sistema venós i ser distribuïts com a font d’energia, a les cèl·lules que ho necessitin. Ara bé, amb l’excés de sucre de la dieta actual, les cèl·lules no necessiten més energia, fet que farà que vagin a parar al magatzem de greix. Aquets greixos de la dieta, com la mantega, bacó, oli d’oliva, de gira-sol, colza…, el fet que siguin saturats o insaturats, i no tinguin les mateixes propietats alimentàries, no ho comentaré en aquest post.

En quant al metabolisme dels AGCC i AGCM, és ben diferent. Absorbits per les vellositats intestinals, van al sistema porta, la vena que uneix l’intestí i el fetge. Al fetge, les mitocòndries, que són la fàbrica d’energia (en aquest cas les de les cèl·lules hepàtiques), els oxidaran per fer cossos cetònics (combustible d’energia). Això té un avantatge, sobretot per les persones que tenen problemes en l’absorció dels greixos, ja sigui per deficiència pancreàtica, dèficit de lipasa, de sals biliars o que no tenen vesícula biliar.

Destí metabòlic prioritari d’alguns àcids grassos. A més tamany de les fletxes més important.

AGCM

Són:A.Caproïc (sis carbons); A.Caprílic (C8); A.Càpric (C10); A. Làuric (C12). El Làuric actua metabòlicament com un AGCL.

Els AGCM són interessants perquè no s’emmagatzemen ni en les cèl·lules del teixit gras ni en altres teixits, és a dir, no engreixen, controlen el pes corporal, són saciants, poden travessar la barrera hematoencefàlica (barrera que filtra què li arriba al cervell), produeixen cetones (combustible més eficient que el sucre i que el cervell utilitzarà), tenen un efecte termogènic (són cremadors), no necessiten carnitina (aminoàcid transportador d’àcids grassos) per entrar a la fàbrica d’energia(la mitocòndria). D’aquesta manera, el combustible està més disponible, més ràpid.

La font més important de AGCM és l’OLI DE COCO. És un bon greix saturat, amb més del 65% d’AGCM, i entre ells un 50% d’A.Làuric. L’oli de coco beneficia al sistema immunològic i al digestiu, millorant el perfil lipídic en sang. Una substància, la monolaurina, que es fa de forma endògena de l’àcid làuric, és antibacterià, antiviral i antifúngic, protegint-nos de la càndida.

La indústria posa al mercat diferents productes de AGCM, amb els àcids caproïc, caprílic i càpric, extrets de l’oli del coco. Són productes manufacturats que poden anar bé en patologies de mala absorció de greixos.

AGCC

Els tres més importants són: A.Butíric (C4); A.Propiònic (C3); A.Acètic (C2).

Els AGCC són els residus de la flora intestinal que utilitza els seus propis enzims per digerir la fibra dietètica. Quasi tots són absorbits a l’intestí gros.

Per tant, són un producte dels nostres bacteris anaeròbics (treballen sense oxigen), al fermentar els carbohidrats, pèptids (elevat conjunt d’aminoàcids) i altres molècules que el nostre aparell digestiu no pot digerir.

Així com en el colon ascendent les cèl·lules (el colonocits) utilitzen la glutamina per disposar d’energia, en el colon transvers i al descendent la font d’energia és un AGCC, l’A.Butíric.

La producció dels AGCC dependrà de la quantitat i el tipus de bacteris presents al colon, la quantitat i el tipus de substància sense digerir que hi arribi i el temps de trànsit.

L’energia que aporta el colon al nostre organisme, utilitzant aquest AGCC, no és menyspreable, pot arribar fins a un 10% de les nostres necessitats.També podrien prevenir la resistència a la insulina, tot i que encara està en estudi.

A.Butíric (AB): és el més important per la mucosa del colon. És la principal font d’energia i es consumeix tot a la paret intestinal. Protegeix de l’estrès oxidatiu. És cicatritzant i antitumoral del colon. El produeixen tant els bacteris que depenen dels carbohidrats, com els que depenen de les proteïnes, com els que és nodreixen dels dos nutrients.L’A.Butíric esdevé imprescindible per tenir una mucosa del colon saludable i serà útil en patologies intestinals preferentment en les que tinguin inflamació de l’epiteli i per la permeabilitat intestinal. Patologies com la colitis ulcerosa, el Crohn o l’intestí irritable, l’AB serà de gran ajut.

A.Propiònic: Arriba al fetge que l’utilitza per fer hidrats i greixos. Inhibeix l’enzim responsable de produir colesterol.

A.Acètic: Pot ser metabolitzat pels teixits perifèrics per produir energia. El fetge també el pot utilitzar per fer AGCL i cossos cetònics.

Així dons, dins de la nostra dieta, és necessari aportar fibra, com la Inulina (fibra soluble), els Fos (fructooligosacàrid) o Midó tipus Beta resistent.

Fonts d’Inulina són: la carxofa, la xicoira, la ceba, el porro, els cereals integrals, el plàtan, la poma…

Els Fos i la Inulina sols es diferencien per la grandària. Els Fos són mes solubles. Les fonts, les mateixes. Normalment es comercialitzen preparats de l’arrel de la xicoira.

El Midó tipus Beta resistent és interessant perquè nodreix també un bacteri, l’Akermansia, que dóna senyals de sacietat, millora la serotonina i el síndrome metabòlic. A part de preparats comercials, és fàcil d’obtenir. Una possible manera és refredant les patates bullides al frigorífic i consumir-les fredes, el midó s’haurà modificat a beta resistent al refredar-se.

També, i considerant que hi ha factors que fan malbé la flora intestinal, com ara tractaments amb antibiòtics, radioteràpia o quimioteràpia, o dietes amb poca o sense fibra dietètica, a part d’aportar el prebiòtic (la fibra), caldrà repoblar els bacteris amb probiòtics per a que puguin produir l’àcid Butíric per protegir les mucoses intestinals del colon.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s