AUTOFÀGIA. Que n’és d’important!!!

Què és:

Es podria definir com menjar-se un mateix. És un procés ancestral dels éssers vius en el qual certs elements cel·lulars es dediquen a eliminar allò que està en un estat defectuós o és inservible, reciclant, si és possible, i reparant allò fet malbé.

En un símil, tal com diu la doctora Isabel Belaustegui,  imaginem que el nostre cos és una cuina: s’ha de fer neteja del rebost, treure els aliments ja caducats, els fets malbé, consumir primer els de més curta durada, revisar el frigorífic  d’aliments inservibles o treure la brossa, entre d’altres. Al cos passa el mateix: s’ha de treure tot el que no serveix i reciclar els elements que es puguin. A tot aquest procés d’eliminació del que no serveix, de neteja, de reciclatge i de reparació se l’anomena Autofàgia.

A dins la cèl·lula:

A continuació, una breu explicació del que passa a dins la cèl·lula referent a l’Autofàgia. Així com a l’exterior cel·lular hi veiem cèl·lules fetes malbé, d’altres velles, d’altres atacades per virus o bacteris, que són eliminades, a dins la cèl·lula s’acumulen proteïnes i òrgans cel·lulars inservibles que s’haurien d’eliminar i, si es pot, reciclar. Per exemple, si una mitocòndria (fàbrica d’energia cel·lular) està defectuosa,  la cèl·lula té orgànuls per eliminar-la. Una proteïna mal plegada que no funciona pot reciclar-la trencant-la en els aminoàcids que la componen i tornar a fer noves proteïnes que necessiti.

En el seu procés de produir l’energia del cos, els residus que genera la mitocòndria, anomenats ROS (espècie reactiva de l’oxigen), provoquen danys a l’ADN i altres orgànuls cel·lulars que la cèl·lula ha de reparar constantment. Hi ha dons, una Autofàgia basal baixa  permanent que actua de control de qualitat cel·lular,  i que en condicions de falta de recursos energètics per la cèl·lula, l’Autofàgia augmenta per  mantenir la seva supervivència.

Els descobridors:

Christian de Duve, premi Nobel de Fisiologia o Medicina a l’any 1974, va descriure l’estructura i funcions dels orgànuls interiors de la cèl·lula, i des de 1963 va proposar el terme Autofàgia.

Yoshimori Ohsumi, va rebre el premi Nobel de Fisiologia o Medicina a l’any 2016, per explicar el mecanisme de l’Autofàgia i el reciclatge cel·lular.En una breu síntesi, deia que a l’interior cel·lular, quan es detecta una estructura amb danys, aquesta és envoltada per un Lisosoma (orgànul cel·lular)  que desplegant una membrana l’encapsula. Gràcies als enzims que du, pot desfer l’estructura proteica i desfer-la en aminoàcids. Aquests aminoàcids estan preparats per tornar a combinar-se i crear noves proteïnes. Les nostres necessitats proteiques diàries no serien suficientment cobertes tan sols amb la ingesta. Així doncs, el reciclatge proteic esdevé fonamental per cobrir-les.

Benefici i perjudici:

Si la brossa es va acumulant fa inservible la cèl·lula: no hi ha energia i el genoma es deteriora. Es poden produir malalties al no funcionar correctament els òrgans. La sensibilitat a la insulina, diabetis, hipertensió, problemes de cor, fetge i malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, Parkinson, ELA, càncer, estan en el punt de mira d’una insuficient Autofàgia.

L’Autofàgia pot servir per regular i prevenir la inflamació, per augmentar la massa muscular i l’energia, per prevenir malalties neurodegeneratives i el càncer, estimular el sistema immunològic, reduir el colesterol i el pes corporal.

Se sap que l’Autofàgia pot millorar la longevitat. Una de les causes de l’envelliment és l’acumulació i els conseqüents danys que causa el ROS, provocant estrés oxidatiu i fent malbé el genoma. És com quan un CD es ratlla i el reproductor no pot llegir la música. Aquí no es llegeix la instrucció de com fer una proteïna, una hormona, un enzim. L’autofàgia repara el genoma danyat i ens fa més longeves.

L’Autofàgia i el càncer és un tema en estudi : Sembla ser que com a preventiu i en els inicis de les cèl·lules tumorals l’Autofàgia té acció antitumoral. Una vegada el tumor està en desenvolupament l’Autofàgia pot ajudar a fer-lo créixer.

Activació, inhibició de l’Autofàgia:

Aquí entren en escena dos interruptors: els complexes proteics mTOR (mammalian target of rapamycin) i el AMPK (adenosinemonophosphate- activatedproteinkinase).

L’energia que té disponible el cos (els éssers vius), l’ha de destinar a dos processos metabòlics antagònics (quan un és actiu l’altra roman inactiu) i el cos escull un o altra tal com veurem tot seguit.

Un procés és: fer divisió cel·lular, creixement, reproducció, creació de teixit, ajuntar molècules per fer-se més grans: ANABOLISME. Activat per la via mTOR.

L’altra procés es: la reparació, conservació, reciclatge, destrucció de teixit, renovació cel·lular, grans molècules es separen en petites: CATABOLISME. Activat per la via AMPK, posa en moviment l’Autofàgia.

mTOR és molt important i prioritari en la infantesa i adolescència. Incrementa la massa muscular i promou el creixement cel·lular. A partir del voltants dels 30 anys deixa de ser prioritari.

Tant mTOR com AMPK han d’activar-se i desactivar-se periòdicament. Els dos són importants però han de mantenir un cert equilibri.

Ara cal saber quan s’activa mTOR i quan AMPK.

Activar mTOR:

mTOR s’activa, pel  factor de creixement (GF) (substàncies que estimulant el creixement), en els exercicis de força (augmenten massa muscular), en la ingesta de carbohidrats (sucres) i proteïnes (sobretot pel aminoàcid Leucina) en produir-se insulina, un detonant de l’activació. No passa això amb la ingesta dels greixos perquè no s’activa la producció de insulina. Una insulina alta o considerada normal, mantindrà la via mTOR activada i anul·lada l’AMPK. Si aquest nivell d’insulina en sang és mantingut en el temps, l’Autofàgia no pot actuar, el cos està en procés de creixement i la brossa s’acumula desenvolupant patologies. Fa pensar les malalties en que mTOR està activat trencant l’equilibri amb AMPK, com ara el càncer,que no deixa de ser un creixement continu, o en malalties com l’Alzheimer o Parkinson on s’acumulen proteïnes o la resistència a la insulina que desencadena la diabetis per la insulina constantment elevada.

Amb l’exercici passa una cosa curiosa, i és que és modulador i equilibrador tant de mTOR com de AMPK.

L’activació de mTOR és beneficiosa al produïr-se teixit nou, en la cicatrització de les ferides, en el desenvolupament de la  musculatura. A mida que anem envellint anem perdem massa muscular (sarcopenia). Per tant que estigui actiu mTOR, en situacions determinades, és positiu.

Activar AMPK:

AMPK s’activa quan a la cèl·lula hi ha una alarma energètica. Això passa en situacions de restricció calòrica (insuficient aportació de calories), en el dejuni, en la falta d’oxigen i en baixes temperatures.

Una dieta cetogènica (de greixos), una dieta baixa en carbohidrats, un dejuni intermitent, un dejuni llarg, tots van en la direcció de tenir una insulina mes baixa possible i per tant s’activarà el metabolisme reparador.

Considero més fàcil d’aconseguir activar la via AMPK amb el dejuni intermitent. Això vol dir establir unes finestres de menjar al dia i unes altres de no menjar. Encara que les veus que estudien el procés no es posen d’acord en les hores de no ingesta que han de passar per a l’activació, on hi ha mes consens és a partir d’un mínim de 12 hores, més òptim en 14-16-18 o més hores. En la pràctica comporta que si el sopar s’acaba a les 9 del vespre, no esmorzis abans de les 9 del matí. Encara és millor menjar dues vegades al dia en lloc de tres, així en acabar de dinar fins l’esmorzar del dia següent  les hores de no ingesta són prou amplies. Es pot fer 3-4-5 dies a la setmana. Cada persona pot fer el sistema que més se li adapti. Ha d’haver-hi una certa adaptació del cos perquè la sensació de gana desaparegui: començar per 12 hores uns dies i anar ampliant progressivament, així el cos es pot acostumar a utilitzar el combustible dels greixos en lloc dels sucres, una bona manera de perdre pes si s’escau.

Hi ha substàncies que també promouen la via AMPK, com són el resveratrol, la curcumina, els polifenols del te verd, substàncies del cacau, el fàrmac metformina (antidiabètic oral). La industria farmacològica, interessada en trobar un fàrmac per la longevitat, està investigant la descoberta de la Rampamicina (substància d’un fong trobada a l’illa de Rapa-Nui, utilitzada actualment en  trasplantaments com immunosupressor) que allarga la vida a animals, al inhibir la via mTOR.

Reflexions:

El nostre metabolisme, el sistema enzimàtic, s’ha format en els inicis de la nostra història evolutiva, amb petites modificacions de tolerància, com per exemple la ingesta de gluten al inici de l’agricultura. Segons Rafael  Enamorado, professor de Tecnologia d’aliments de la UP de Madrid, unes 10.000 generacions d’ Homo Sapiens van ser caçadores-recol·lectores. 500 generacions dependents de l’agricultura i ramaderia. 10 generacions des de l’era industrial. 2 generacions amb aliments ràpids i altament processats.

El metabolisme estava preparat per, quan érem caçadors-recol·lectors, ingerir força aliments puntualment (quan la cacera havia tingut èxit) i dies de molt baix consum calòric. Res a veure amb la situació actual en la que el fet de menjar tres, quatre, cinc vegades al dia, amb força quantitat de sucre, crea un estat permanent de insulina elevada, activant la via mTOR molt per sobre de l’AMPK. És a dir, el reciclatge i el manteniment sota mínims, dia rere dia.

Potser és l’hora d’acostar-nos, tal com la ciència ens està demostrant, a pautes alimentàries en les que el nostre metabolisme és efectiu. Consumir pocs sucres, evitant menjar processat i amb finestres de no ingesta (dejuni intermitent) per fer possible activar la conservació del cos, reparant i reciclant.

Per saber-ne més:

https://www.dietdoctor.com/es/autofagia-una-cura-para-muchas-de-las-enfermedades-actuales

https://youtu.be/8znuWdM_2Lo

-https://mmegias.webs.uvigo.es/5-celulas/ampliaciones/5-autofagia.php

-https://genotipia.com/genetica_medica_news/autofagia-basal-celulas-musculares-quiescencia-senescencia/

-https://www.medicinabuenosaires.com/volumen-77-ano-2017/volumen-77-ano-2017-no-4-indice/autofagia-una-estrategia-de-supervivencia-celular/

-https://neolifeclinic.com/blog/mtor-y-ampk-las-dos-caras-del-metabolismo-que-debes-conocer-y-equilibrar-parte-i/

https://www.bbc.com/mundo/noticias-44029658

https://www.bbc.com/mundo/noticias-37540725https://youtu.be/7tfwGsslBrg