CÀNCER.UNA MALALTIA METABÒLICA?

Aquesta entrada al blog pretén donar informació sobre el càncer, com es desenvolupa i algunes actuacions que podem fer.

Canvi de paradigma:

S’està revisant el concepte del càncer com a malaltia clonal, una malaltia causada per les mutacions. Actualment, cada vegada hi ha més veus que l’assenyala com a malaltia metabòlica sistèmica, és a dir, una sola malaltia que agafa diferents particularitats segons l’òrgan o lloc afectat  i causada pel mal funcionament del metabolisme mitocondrial.

Això podria canviar l’abordatge i les teràpies a aplicar. Fins ara, quan a hom li diagnosticaven un tumor, pensava per què a mi, mala sort, hi ha hagut una mutació errònia, a veure si aquest medicament el pot eliminar. Ara, si coneixem per què es produeix una disfunció metabòlica mitocondrial, es podria incidir més en la prevenció i en la teràpia.

Una pinzellada sobre el mitocondri: és la fàbrica d’energia de les cèl·lules.Es creu que originalment era un bacteri, que va penetrar dins les cèl·lules i va establir un sistema simbiòtic. La cèl·lula li donava de menjar i el bacteri, a partir de la glucosa, produïa força energia per a la cèl·lula. Actualment passa igual. D’un mol de glucosa, el mitocondri produeix 26 unitats d’energia (ATP). Utilitza la glucosa juntament amb l’oxigen com a combustible per fer energia. A més, el mitocondri té altres funcions importants com la del cicle cel·lular (apoptosis), regula la temperatura… Si falla el mitocondri, la cèl·lula ho té molt malament.

Entre un 5-10% dels càncers són genètics.La resta el 90-95%, es provoquen pels hàbits de vida i factors mediambientals (congrés ISNO 2018). A més, que hom sigui portador d’un gen amb capacitat de poder desenvolupar una cèl·lula cancerosa, l’activació d’aquest gen es produeix per factors externs o hàbits de vida. La Epigenètica estudia com l’ambient i hàbits de l’individu pot alterar un gen i ser transmès a generacions posteriors, per tant si som hereus d’un gen amb capacitat de mutar, segons els nostres hàbits i l’entorn, podem fer que no s’activi per a nosaltres i que resti inactiu per a les nostres generacions futures.

Aquest canvi de visió respecte al càncer, no és nou. El premi Nobel Otto Warburg, al 1931, ja  deia que el càncer era una funció errònia del mitocondri. Oficialment, la ciència va seguir amb la seva teoria de la mutació genòmica i més quan es descobrí la seqüència de l’ADN humà, que donava esperances de tractaments eficaços. De fet, una prova de detecció de càncer, el PET (tomografia d’emissió de positrons) utilitza l’efecte Warburg, pel nom del seu descobridor.En síntesi, es tracta d’injectar una solució de sucre al pacient i observar a quina part del cos hi ha una activitat metabòlica anormalment alta d’aquest sucre. Això faria sospitar d’activitat tumoral en el lloc actiu per la gran afinitat al sucre de la cèl·lula tumoral.

Ara farem l’intent de determinar les causes que porten a produir una cèl·lula cancerosa.

Causes:

Dins del mitocondri es produeix contínuament energia i, en conseqüència, substàncies reactives d’oxigen (ROS), subproducte del procés de fer l’energia i principals causants de l’envelliment. Aquestes són substàncies molt perilloses perquè es combinen amb tot el que troben, en aquest cas la membrana del mitocondri formada per àcids grassos fent-la malbé, o amb proteïnes que les desnaturalitzen o amb l’ADN mitocondrial i pot fer mutacions. Al cos ja hi ha un sistema per neutralitzar-los, els antioxidants endògens, però van reduint-se a mida que envellim i quan no es poden controlar, els mitocondris no funcionaran.

A més, diverses substàncies fan un extres oxidatiu a la cèl·lula amb una alta producció de ROS. S’han reportat substàncies com el tabac, dieta alta en sucre, la carn a la brasa, a la barbacoa o fumada, l’alcohol, diversos productes químics, alta radiació i moltes més, com a susceptibles d’incrementar el risc de càncer.

Segons el congrés de la societat Internacional de nutrició oncològica (ISNO) a València del 2018 (ponència Dr.A.Marco Chover,) relaciona alguns agents causals que produeix càncer: El tabac es relaciona en un 25-30% de mort per càncer; la dieta amb un 30-35%; infeccions en un 15-30%; radiació, inclosa la UV, en més d’un 10%; el sobrepès i obesitat en un 4-20%. Tots aquests factors estan relacionats amb una inflamació crònica.

Arribat en aquest moment d’uns ROS excessius no controlats i que han fet malbé el mitocondri, aquest no pot fer energia, encara que li arribi l’oxigen. La solució per la que optarà la cèl·lula per sobreviure radica en la informació genètica que du des dels orígens de la vida, començar a produir energia sense oxigen( la fermentació del sucre on es produeix àcid làctic), és el principi d’una cèl·lula tumoral.

Per a Warburg la primera causa del càncer és quan la cèl·lula substitueix la producció d’energia de sucre i l’oxigen, per la fermentació del sucre, és a dir, sense oxigen. Les mutacions son conseqüència d’això, no causa, de fet dintre de una cèl·lula tumoral es produeixen multitud de mutacions.

Bé, ja tenim la cèl·lula tumoral, ara ha de créixer i necessita un ambient adequat.

Creixement i microambient tumoral:

Totes les cèl·lules estan rodejades d’una matriu, anomenada MEC (matriu extracel·lular), on arriben nutrients portats pels petits capil·lars que travessarà la membrana cel·lular. També de dintre de la cèl·lula ha de sortir la brossa a l’exterior, per ser evacuada.

L’evolució d’un tumor depèn de la formació d’un ambient adequat per créixer. Per tenir un microambient bo pel tumor, aquest necessita:

  • Molta quantitat de glucosa per disposar d’energia. La fermentarà sense oxigen produint energia i de residu àcid làctic, que el traurà com a brossa a l ‘espai extracel·lular acidificant-lo. La matriu extracel·lular esdevindrà altament àcida, molt tòxica, fet que farà allunyar a les cèl·lules veïnes i conquerirà espai per créixer. Al mateix temps, el fet d’acumular molta brossa i ser molt àcid farà inflamació, acidosi làctica, i els fàrmacs antitumorals els dificultarà poder endinsar-se dintre de la cèl·lula.

L’acidosi metabòlica (excés d’àcid als líquids corporals) és també resultat d’una dieta alta en sucre i de l’estrès que activaran citoquines (metabòlits inflamatoris) i d’aquí les malalties cròniques degeneratives.

  • Mantenir un constant nivell d’inflamació de baix grau. L’àcid làctic inflama els teixits, inhibint la resposta del sistema immunològic (SI). L’acumulació plaquetària de resposta inflamatòria impedeix ser detectat el tumor  pel sistema immunològic.
  • Altera l’equilibri dels macròfags(cèl·lules del SI). Hi ha de dos tipus els M1 inflamatoris i els M2 reguladors. Actua envers els M2 per que li facilitin l’expansió.
  • També necessita molt de sodi a l’interior de la cèl·lula, excretant el potassi. L’interior cel·lular tumoral és altament alcalí.
  • Com demanda molta energia, fa que es produeixi una proliferació de nous vasos que li aportaran més nutrients.

Algunes eines per combatre un tumor:

Tant important és combatre la cèl·lula tumoral com l’ambient que l’envolta que fa possible el seu creixement.

En primer lloc, l’actuació hauria de ser de prevenció. Evitar una alta producció de ROS. Com que l’entorn és molt difícil de poder controlar, sí que podem actuar en el que mengem, el quan i el quant. Una alimentació adequada com és la dieta mediterrània, no processats, baixa en sucres d’alta disponibilitat, evitant pics d’insulina, exercici físic, antioxidants naturals. A mida que anem envellim i els antioxidants controladors del ROS minven, s’hauria de fer restricció calòrica, menjar menys. No menjar entre àpats i no més tard de la posta de sol, que és quan el cos fa un canvi metabòlic. Una alta insulina fa la senyal al tumor que hi ha menjar en abundància i per tant s’ha de créixer, en cas contrari la senyal és de sobreviure, però no de créixer.

Tot i així, segur que se’ns produiran cèl·lules tumorals.El que interessa és que el S.Immunològic actuï eliminant-les. I a qui entra la part en que cal inhibir la via mTOR, que és una via de creixement, per activar-se la via AMPK que és de reparació i reciclatge (veure la meva entrada al blog referent a l’Autofàgia). La manera de fer-ho és amb el dejuni intermitent, deixar una finestra de no ingesta d’un mínim de 12 hores (millor 14-16-18 hores) per a que el cos repari i recicli el que ja no funciona bé.

Una vegada s’ha engegat el mecanisme tumoral, a part de les teràpies actuals com la immunoteràpia, la quimio, la radio,o la resecció quirúrgica, en que el seu objectiu és la cèl·lula tumoral, hem d’actuar en el que necessita el tumor per créixer:

  • Dieta sense sucre, una dieta cetogènica, és a dir, una dieta primordialment de greixos, amb les proteïnes suficients. Això portaria al tumor a frenar el creixement per falta d’energia, menys àcid làctic, menys àcid a l’espai extracel·lular, menys inflamació, més capacitat d’actuació del fàrmacs de la quimio per entrar dintre del tumor.
  • Una dieta hiposòdica, per limitar-li el sodi disponible.
  • Ozonoteràpia. Tractament per oxigenar els teixits.
  • Micoterapia. Hi ha estudis que els fongs medicinals (Reishi, Shitake, Cordyceps,Coriolus) actuen sobre els M2 regulant-los. Estimulant al SI per detectar i combatre el tumor. Regulen la inflamació.
  • La suplementació és una ajuda important com a acció antitumoral i per reduir els efectes secundaris dels tractaments, per exemple:Vitamina D, Omega3, Ginkgo Biloba, Vitamina C i K, Seleni, Indol3carbinol…… El dejuni de 48 hores abans de la quimio és una bona eina també per reduir els efectes secundaris.
  • Gestió de les emocions. Important l’equilibri emocional per al SI.
  • Els antioxidants són controvertits.La cèl·lula tumoral necessita molts antioxidants per resistir el seu espai extracel·lular amb un PH tan àcid, així que podria beneficiar-se dels antioxidants que prenem com a suplements. Igualment hi ha estudis contradictoris amb el dejuni intermitent una vegada el tumor és format, podria expandir-lo.

Característiques generals d’un tumor:

-Proliferació descontrolada sense fi

-Alteració del metabolisme mitocondrial

-Resistència a la mort cel·lular

-Defuig de les senyals de no créixer

-Defuig del control immunitari

-Inestabilitat del genoma

-Indueix la formació de nous vasos per nodrir-se

-Desenvolupa un microambient tumoral amb inflamació a les seves necessitats.

-Pot envair teixits contigus i també establir-se en altres parts dels cos(metàstasi).

Altres aspectes més filosòfics i biològics:

Adaptar-se és poder canviar:

En un concepte global podríem dir que el càncer és vida. Els éssers vius podem evolucionar perquè tenim la capacitat d’adaptar-nos a un entorn canviant i ho aconseguim fent canvis en les nostres estructures i funcions, uns canvis que poden sortir bé o no. Si no poguéssim tenir càncer vol dir que no podríem canviar per adaptar-nos i no evolucionaríem.

Proliferar-morir:

En la vida, en la complexa organització cel·lular del nostre cos, ha d’haver-hi un equilibri natural (homeòstasi) entre la mort i la proliferació . Hi ha malalties que predomina la mort(apoptosi), és quan es moren més cèl·lules i no es fan de noves,com les neurodegeneratives, d’altres predomina la proliferació com les autoimmunes, inflamatòries i el càncer.

Crèixer-viure:

Hi ha també un altre factor. Quan les cèl·lules de qualsevol ésser viu tenen menjar, el mecanisme dominant és el de proliferar, van creixent, multiplicant-se. Quan hi ha restriccions de menjar, s’ha de mirar molt en què utilitzar l’energia, deixar de créixer, i l’objectiu és mantenir-se viu. Això ja ens dona una pauta per frenar el càncer.

Caducitat-immortalitat:

Al nostre cos, les cèl·lules tenen caducitat. Quan ja no poden fer bé la seva funció, reben l’ordre de suïcidar-se o són eliminades. Aquest procés se li diu apoptosi. Un glòbul vermell pot viure uns 120 dies i és destruït i reciclat. Les cèl·lules tenen com una cua en la seva estructura de l’ADN que es diu telòmers i a mida que es van dividint se’ls hi fa més curta, fins que arriba un moment que la cua es tan petita que ja no poden dividir-se més.És el moment en que la cèl·lula ha de morir. En la cèl·lula cancerosa això no passa, els telòmers no s’escurcen per tant sempre es divideix i no hi ha mort. El càncer es immortal mentre tingui per menjar. De fet s’estan fent experiments amb càncers originats de fa molts anys que els mantenen vius en laboratori i que van proliferant perquè els van alimentant.

Rebel·lió:

Hi ha una expressió que m’agrada,referint-se al càncer com “una rebel·lió d’una part d’un tot”. El tumor es rebel·la, no segueix les normes, no fa cas de les cèl·lules veïnes, crea el seu propi ambient, recluta altres per al seu servei. Hi ha una teoria que assenyala al càncer com la necessitat de dissipar la ingent energia acumulada que ingerim dia a dia.

“Generacions” diferents:

A mida que el tumor va proliferant, sense control i desfermat, es produeixen molts errors en les rèpliques. Si l’error és avantatjós o no li afecta en allò principal, es replicarà amb l’error. Això fa que les cèl·lules amb” generacions” posteriors siguin diferents genòmicament, fet que dificulta el tractament amb quimio . Un tumor no és homogeni.

Cèl·lules tumorals diferents:

Hi ha tres tipus de cèl·lules en un mateix tumor. Unes són les proliferatives que el fan créixer en volum. Altres,que són la majoria, són inactives estan quietes, no es divideixen, però que en qualsevol moment poden activar-se i fer-se proliferatives. També hi ha que no es divideixen i que estan com malaltes i que ja no fan la seva funció ni la faran i moriran. Els tractaments amb quimio  sols poden actuar amb les proliferatives.

Per saber-ne més:

https://www.youtube.com/watch?v=s7DX-GP8FKcDr.SantosMartin:Dieta cetogènica.

https://www.youtube.com/watch?v=DnpypOW6qXEDr.SantosMartin:Unaexcursión por el càncer

https://www.medigraphic.com/pdfs/quirurgicas/rmq-2015/rmq152h.pdf  El efecto Warburg: la mano derecha en el desarrollo del càncer.( Revista de especialidades médico quirúrgicas).

https://www.youtube.com/watch?v=__hYM6y7G9sDra.Peire: Hongos medicinales y su uso.

file:///C:/Users/Lluis/Documents/Mis%20Documentos/LLUIS/1-Naturopatia%2016-8-20/1-Naturopatia%20copia16-8-2020/9-PATOLOGIAS/CANCER/Una%20teor%C3%ADa%20unificada%20del%20c%C3%A1ncer%20como%20enfermedad%20metab%C3%B3lica%20%20%20Cancer%20Integral.htm Blog de Alfonso Fernandez

https://analesranm.es/revista/2019/136_03/13603rev04Nuevos paradigmas y perspectivas en la investigación oncológica en España

Dieta cetogènica. El protocolo de una alimentación efectiva. Carlos y Ricardo Stro. Ed.Rituales Semanales

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s